Aldo Olcese, president de la Fundación Independente i de l’Associación Nacional Sociedad Civil Ahora, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona en una entrevista concedida al diari “El Independiente” publicada el passat 20 de juny, sobre el nou marc de relacions bilaterals entre Espanya i el Marroc, que segons ell respon en bona part al nou ordre que ha obert la invasió russa d’Ucraïna i a les obligades relacions de bon veïnatge que exigeix la comunitat internacional.
“La situació creada per la guerra d’Ucraïna ha obligat tots els actors internacionals d’una certa consistència, com pot ser Espanya, a definir bé els seus posicionaments en relació amb les aliances dels països implicats i això també inclou el Marroc i Algèria. També ha ajudat que els Estats Units hagin demanat als seus aliats que aclareixin les seves posicions creuades, i això també explica que Espanya hagi hagut de privilegiar les relacions amb el Marroc a les relacions amb Algèria. Molts països jugaven fins ara un doble joc, però la guerra ha obligat tothom a tenir clares quines són les cartes amb què jugarà”, argumenta Olcese, de qui la publicació recorda que és el ciutadà espanyol més condecorat pel Marroc.
Per a l’acadèmic, l’elecció del Marroc com a aliat al Magrib en detriment de Rússia suposa un encert de la diplomàcia espanyola, ja que considera Algèria com un aliat de Rússia. Sobre el subministrament de gas, assenyala que no he d’estar en perill, tot i que el més desitjable seria que no existís cap dependència d’Alger. En aquest sentit, assenyala que cada cop és menor, xifrant la seva dependència del 80% que havia assolit el 20% actual i albira un nou marc de relacions energètiques entre el Marroc i Espanya enriquidores per a les dues parts. “Al gas americà regasificat a Espanya i exportat a Europa se li afegirà l’electricitat nuclear produïda al Marroc i distribuïda a Europa pel cable d’interconnexió marroquina a la península. El binomi energia nuclear i gas de regasificació per a Europa a través d’Espanya serà el principi d’una independència energètica europea fiable sense dependències de Rússia ni d’Algèria”, afirma.
Sobre el conflicte del Sàhara Occidental, Olcese assenyala que la postura que ha mantingut al llarg dels anys d’Espanya en relació amb el Front Polisario no ha conduït a cap resolució del conflicte i que el canvi de posicionament emprès pel Govern no només s’alinea al dels seus principals socis europeus i al dels Estats Units, sinó que se situa en el context de solució pacífica i negociada que propugna l’ONU. “No puc comprendre bé, per exemple, com un partit polític com el Partit Popular pot estar defensant el Front Polisario davant del Marroc en aquests moments. Una organització que encara ha de retre comptes de 315 ciutadans espanyols que van morir a mans dels seus atemptats”, opina.