Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED), presenta l’obra “Benaurances per agnòstics” (Fragmenta Editorial), un atractiu intercanvi epistolar friccionat en què l’autor ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. L’obra apareixerà en castellà aquesta tardor.
Al llibre compareixen dues veus: una creient i una agnòstica. I encara que el creient sigui l’alter ego de l’autor, el seu discurs mai no adopta un to apologètic o acrític, igual que la figura de l’agnòstic no és la de l’infidel a convertir sinó la de l’interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la lectura del text. “Per què vincular la benaurança amb la pobresa? Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida alegre? Afirmar el Regne al més enllà no és una manera de menysprear aquesta vida amb tots els seus dons i plaers?
El pensament es desenvolupa, doncs, mitjançant el diàleg, el contrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l’escrutini de qui no comparteix els seus pressupostos”, s’explica a la presentació de l’obra.
“No ha estat difícil presentar la perspectiva agnòstica. En tot creient hi ha també un agnòstic, algú que dubta, busca, busca, es qüestiona el que creu. Només ha calgut donar-li vida, deixar que s’expressi i raoni. Guillem és un agnòstic culte i respectuós, format en la tradició cristiana que valora i estima l’Evangeli, però no creu en Déu, ni en cap dels dogmes del Credo de Nicea. L’he volgut presentar amb tota solvència racional i fer-ne un interlocutor vàlid i seriós. que planteja preguntes inquietants que obliguen el creient a repensar el que dóna per obvi, és clar i evident. el seu darrer llibre en una entrevista concedida al portal Religió Digital que es va publicar el 7 d’abril passat. No he volgut fer un esperpent o una caricatura, sinó legitimar-ne la posició i entendre els seus arguments contraris a la proposta de felicitat de l’Evangeli”, introdueix Torralba el seu últim llibre en una entrevista concedida al portal Religión Digital que es va publicar el 7 d’abril passat.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Ja durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any, i “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI.
