Dr. Salvador de Brocà i Dra. Pilar Bayer
Salvador de Brocà, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili i del Monestir de Poblet, acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president de la seva Secció de Ciències Humanes, i Pilar Bayer, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre de la junta de la Societat Catalana de Matemàtiques, vicepresidenta de la Secció de Ciències Experimentals i també acadèmica numerària de la RAED, van protagonitzar el passat 26 de maig l’acte acadèmic “Homenatge a Beethoven”, que es va realitzar a la seu de la Reial Acadèmia. La sessió va ser presentada per Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la RAED.
De Brocà va protagonitzar la primera part de la sessió, que va portar per títol “El Romanticisme”. Hi va oferir una referència cultural de l’època, un moment marcat per un llenguatge expressiu i emocional que depenia, històricament, de la Declaració d’Independència de les colònies britàniques a l’Amèrica del Nord el 1776 i la Revolució Francesa a Europa el 1789. “El romanticisme és un estat de l’esperit definible per dues notes concretes: intimitat, amb un sentit de transcendència, i sentit de la història, que s’interioritza donant raó de l’individu i de la col·lectivitat al concepte de nació. La nova figura de l’home romàntic, poeta, estadista o filòsof, posa ara el centre de la realitat en l’acció, com és evident al filòsof Johann Gottlieb Fichte i al ‘Fausto’ de Johann Wolfgang von Goethe“.
Per a De Brocà, aquest nou home renuncia a la contemplació i a la quietud per una acció infinita, ja que el que és important no és arribar, sinó anar-hi, fer-ne. Així mateix, s’obre pas el món de la nit i del son, símbols mitjançant els quals l’artista romàntic confia poder comunicar amb la realitat més profunda, sobrepassant la dimensió del món sensible, mera paràbola. “Vam passar d’un art analític, descriptiu i estimadament objectiu, a formes que buscaven l’expressió d’una visió global i eminentment subjectiva, una estètica que afirmava la intemporalitat de la bellesa i l’aspiració irrenunciable a transformar la realitat, per tal de reflectir una subjectivitat exaltada i un sentiment de distància en relació amb el present, aclaparador, avorrit i miserable”, va explicar l’acadèmic.
L’expert va ressenyar que precisament aquesta riquesa de possibilitats expressives d’una estètica semblant va donar lloc, anys més tard, a una sèrie de corrents artístics que s’originen: simbolisme, expressionisme, surrealisme, que es poden considerar transformacions evolutives del romanticisme en la mesura que l’estètica romàntica apareix com una estètica de crisi profunda del model cultural francès dominant a tot Europa.
Bayer, per la seva banda, va glossar la figura de Beethoven a l’exposició “Beethoven, la persona i l’artista”, que va dividir en quatre parts. A la primera, va revisar les efemèrides més significatives de la vida del compositor relatives a la família, els mestres de música, els protectors i els amics. A la segona part, Bayer es va referir a l’estat d’aspectes tècnics musicals de l’època, com el sistema d’afinació temperat, l’evolució dels instruments de teclat i la de les formes de composició musicals, analitzant l’eco en la producció del músic i la seva influència posterior.
L’obra de Beethoven va ser comentada a la tercera part, fent ús de la catalogació de Georg Kinsky i Hans Halm del 1955, en què es comptabilitzen 389 obres. Va esmentar les obres més significatives de Beethoven, en el context general de la història de la música, i les que han tingut una prevalença més continuada en el temps. Finalment, en una quarta part, va analitzar el rol de Beethoven dins del context del simfonisme a Barcelona, a partir del segle XX.
El transcurs de l’exposició va ser il·lustrat amb l’audició de quatre àudios, que van comptabilitzar un total de 15 minuts de música. Dos àudios van correspondre a l’arranjament d’una obra i d’un motiu de Beethoven: el Minuete en Sol, WoO10, No2, gravat per a l’ocasió per Marcel·lí Bayer Isant (saxo tenor) i Pilar Bayer (piano), segons un arranjament de Marcelino Bayer Gaspà del 1950, i un fragment del 5è moviment, Allegretto, de la Sisena Simfonia, Op. 68 (1808), Pastorale, arreglat i interpretat per a l’ocasió per Marcel·lí Bayer (instruments de vent fusta) i Santiago Careta (guitarres acústiques).
Els altres dos àudios van estar dedicats a l’audició d’enregistraments originals: el sorprenent fragment conegut col·loquialment com a boogie-woogie del segon moviment, Arietta, de la Sonata per a piano No 32 en do, Op.111 (1822), interpretat per Maurizio Pollini, i l’inici del Concert per a Violí i Orquestra en Re, Op. 61 (1806), en un enregistrament històric de Jascha Heifetz i l’Orquestra Simfònica de Boston.
