Santiago Ripol, acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), alerta sobre la contaminació radioactiva que s’ha instal·lat a la cadena alimentària i insta els governs i la societat civil a reflexionar sobre un assumpte que no acostuma a ser a l’agenda pública. L’acadèmic fa aquestes reflexions al seu treball “Un riesgo permanente: la contaminación radioactiva de los alimentos”, que serà publicat a la pròxima entrega de Tribuna Plural, la revista científica de la RAED.
“Tot i que les dosis de radiació ingerides siguin baixes, aquest tipus de contaminació té un alt efecte toxicològic perquè l’organisme no té mecanismes específics de defensa contra la radiació, sense comptar que ni tan sols és capaç de detectar-la, i que alguns òrgans o teixits presenten alguna afinitat amb certs radionúclids que poden fixar-se i acumular-se si la font contaminant persisteix -assegura Ripol-. Alguns radionúclids tenen una vida mitjana molt curta, de manera que només representen un risc puntual en cas d’accident, però, per contra, altres tenen una vida mitjana raonablement llarga o molt llarga, i es converteixen en contaminants permanents”.
L’acadèmic assenyala les característiques i les fonts de contaminació dels radioisòtops més significatius i presents en el medi ambient: iode, estronci, cesi, ferro i ruteni, i apunta els quatre principals factors de risc i les polítiques que podrien minimitzar: pol·lució del sòl i de les aigües, pol·lució atmosfèrica, transformació de la flora i de la fauna i transformació de la geomorfologia a través de la industrialització, la urbanització i el creixement demogràfic. “Aquests quatre factors representen el tribut gairebé obligat que hem de pagar per la civilització i es troben profundament relacionats amb la progressiva degradació del medi. Una altra qüestió per dilucidar seria si el progrés que experimentem compensa i justifica l’excés de contaminació ambiental, o bé si seria possible reduir significativament aquesta contaminació, almenys en part”, clou Ripol.
