Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar en el programa que la Radiotelevisió Diocesana de Toledo va dedicar a la figura del Rei Alfonso X el Savi amb el títol “Alfonso X. El astrónomo” coincidint amb la celebració del vuitè centenari del naixement del monarca i que es va emetre el 12 de novembre passat. González de Posada va introduir els espectadors sobre el desenvolupament que sota el regnat del rei Savi va tenir l’estudi de l’univers, principalment a través de la concepció aristotèlica de l’univers, encara que també amb l’aportació dels estudis d’origen àrab i hebreu. Un coneixement que es va agrupar en els anomenats Llibres Alfonsins d’Astronomia o Llibres del Saber d’Astronomia.
L’acadèmic va explicar com a l’escriptori alfonsí es van estudiar, corregir i ampliar antics estudis d’Astronomia, afegint tants estels i nebuloses als catàlegs de l’època com millorant el coneixement sobre els astrolabis, rellotges i elements tecnològics de navegació mitjançant l’observació dels estels. Tot plegat completat amb una compilació, sistematització i traducció que va permetre unificar el coneixement de l’època en aquesta i d’altres matèries. Gràcies a aquesta tasca, va declarar González de Posada, no es va perdre el coneixement clàssic de la tradició de l’Antiga Grècia i de l’Antiga Roma i de les tradicions àrabs i hebrea. L’Escola de Traductors de Toledo, també impulsada per Alfons X, va jugar en aquest sentit un paper fonamental. En el coneixement astronòmic, el paper del rei va ser crucial per a la salvaguarda i la difusió dels treballs de Claudi Ptolomeu.
L’acadèmic d’honor de la RAED va destacar el lideratge del monarca a tots aquests estudis, ja que totes les introduccions a les obres de recopilació, correcció i ampliació del saber de l’època estan escrites directament per ell. Un element sorprenent sobre el qual avui dia no hi ha discussió. Avançant-se diversos segles al Renaixement, Alfons X va destacar com a literat, amb les seves “Cantigas de amigo” com a obra magna; com a jurista i, especialment, com a astrònom, per la qual cosa va ser conegut a la seva època.
González de Posada va incidir en una obra que va adquirir una gran fama i que van ser la base dels estudis de Nicolau Copèrnic: les Taules Alfonsines, un registre de posicionament d’estels que va resultar fonamental per a la navegació i que va ser també un element clau per predir eclipsis de lluna i de sol. Avui dia aquesta obra és considerada com l’inici dels estudis d’Astronomia de l’Edat Moderna que va superar els postulats aristotèlics, ptolemaics i tomistes per evolucionar cap al coneixement actual de l’univers. La paradoxa és que cap d’aquestes obres va arribar a passar per la impremta malgrat ser crucials per fer un gran gir al coneixement científic, va considerar l’acadèmic.
