Emilio Gil Moya, director de la Unitat de Mecanització Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya, ingressa a la Reial Acadèmia
Emilio Gil Moya, catedràtic del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia i director de la Unitat de Mecanització Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar dilluns passat, 28 d’octubre, al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Días de campo”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i rector de la Universitat Internacional de Catalunya Javier Gil Mur. Hi van assistir a l’acte més de 200 persones i 20 acadèmics togats.
Doctor en Enginyeria Agrònoma, el nou acadèmic va plantejar d’entrada el contrast que es dóna a dia d’avui entre la tecnologia i la investigació que ha permès encunyar el concepte d’agricultura 4.0 i els pocs recursos i mala imatge que encara té el sector primari, especialment a Espanya: “L’agricultura no ven. No ven entre els joves quan han de decidir el seu futur professional i això es reflecteix en les preocupants xifres d’ingrés en les múltiples (massa diria jo) universitats d’agricultura al nostre país; no ven en els mitjans de comunicació en què el sector agrari és notícia només quan esdevenen problemes; no ven entre la classe política tot i que tots ells asseguren que es tracta d’un sector estratègic, no ven en l’àmbit de la investigació: els que ens dediquem a això patim contínuament les greus desavantatges d’enfrontar-nos en convocatòries competitives amb altres col·legues d’altres sectors la investigació dels quals és molt més atractiva i mediàtica i, en conseqüència, molt més rica i més dotada. I aquest és un peix que es mossega la cua: les diferències entre els grups de recerca són cada vegada més grans i les oportunitats dels petits cada vegada menors. En definitiva, som un sector petit i poc mediàtic amb l’enorme responsabilitat d’alimentar una població cada vegada més exigent”.
Arran d’aquesta reflexió inicial, Gil Moya va abordar les innovacions que han de permetre al sector afrontar la seva necessària reconversió i posada al dia, estudiades i en bona mesura impulsades per la Unitat de Mecanització Agrària creada fa ja 15 anys i que ell mateix dirigeix. És el cas dels nous mètodes electrònics per a la caracterització de la vegetació, les aplicacions variables en temps real amb sensors de proximitat i drons, l’aplicació variable basant-se en mapes, l’app Dosaviña o els projectes H2020-OPTIMA de recerca avançada en protecció de cultius i Innoseta, una plataforma europea per a l’agricultor. Innovacions que el nou acadèmic ha seguit de prop en el sector agrari espanyol i que s’han implementat amb èxit.
“Els resultats obtinguts després d’aquesta llarga sèrie d’anys d’activitats de recerca, transferència i formació en el sector agrari per part del grup de recerca de la universitat són encoratjadors, però alhora difícils de quantificar -va assenyalar Gil Moya-. D’acord amb les dades disponibles, s’observa una reducció generalitzada en l’ús de plaguicides. Aquesta reducció s’estima entre un 20% i un 30% en funció de la zona i el cultiu, sent molt més interessant en el cas de cultius fruiters i olivera, on les dosis de producte es mantenien en uns nivells molt elevats en comparació amb el que recomana. S’ha observat també un notable increment en l’ús de noves tecnologies per a la reducció de la deriva, com la utilització de filtres d’injecció d’aire, o la creixent utilització d’eines com Dosaviña, que faciliten enormement la tasca de l’agricultor. També cal destacar una millora del procés global de regulació dels equips, amb una reducció progressiva dels volums de líquid fet servir, la qual cosa redueix de forma directa el risc de contaminació”.
El nou acadèmic va insistir en la necessitat de seguir impulsant i desenvolupant el sector mitjançant fons públics i privats. “Tot aquest treball ha estat possible gràcies a aquest grup de joves (i no tan joves) investigadors que, tot i les res atractives circumstàncies que envolten des de fa ja massa temps a la universitat pública espanyola, han aportat tota la seva energia, passió i entusiasme. Llàstima que molts d’aquests investigadors, amb un potencial certament envejable, hagin hagut de buscar alternatives a la carrera professional lluny del món acadèmic. Una cosa ha de canviar en el sistema universitari públic per evitar aquestes situacions”, va concloure.
