El reconegut cirurgià i activista per la pau català Moisès Broggi (1908-2012) és el protagonista del setzè lliurament de la sèrie que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història. Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.
Metge de vocació, va estudiar a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb altres destacades figures de la Medicina catalana i espanyola de principis de segle XX com August Pi i Sunyer, Joaquim Trias i Pujol i Josep Trueta. Després de llicenciar-se i iniciar el seu camí professional, la Guerra Civil el va portar a defensar la República i es va convertir en cap de cirurgia de l’equip mèdic de les Brigades Internacionals. Durant aquest període va implantar dos importants novetats: els quiròfans mòbils i el primer banc de sang que va funcionar a Espanya. A més, va estar al front de l’únic servei d’urgències hospitalàries en actiu les 24 hores del dia.
En acabar la guerra va exercir a l’Hospital de Vallcarca de Barcelona i a l’Hospital Clínic de Barcelona, tot i que la seva participació en el bàndol perdedor el va portar a exercir en hospitals més modestos. La seva incansable tasca i tenaç entrega el va portar a ser designat president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona i va ser membre fundador de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1985.
El 1955 va ingressar com a acadèmic de número de la llavors Acadèmia de Doctors de la Província Universitària de Barcelona, actual Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914, i el 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la qual va ser nomenat president el 1980. Durant el curs 1988-1989 la RAED li va dedicar un sentit homenatge que es va sumar als múltiples reconeixements institucionals que va rebre al finalitzar la seva carrera professional. Compta, entre d’altres guardons, amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. El 2010 es va inaugurar a Sant Joan Despí un hospital general que porta el seu nom. Els seus últims anys van estar marcats pel seu activisme polític a Esquerra Republicana de Catalunya després d’una llarga trajectòria a Convergència Democràtica de Catalunya, i a l’Assemblea Nacional Catalana.
