Manuel Albaladejo García (1920-2012) és el protagonista del vint-i-setè lliurament que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica a les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la seva història i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. Destacat jurista i referent del Dret Civil a Espanya, Albaladejo va formar a diverses generacions d’advocats que avui ocupen rellevants llocs en la magistratura i estan al front dels bufets més reconeguts. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre de l’Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja quatre anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.
Dr. Manuel Albaladejo
Nascut a Cartagena, Albaladejo es va traslladar a Madrid per cursar els seus estudis de Dret. Es va doctorar a la Universitat Complutense de Madrid i a la Universitat de Bolonya i va obtenir la càtedra de Dret Civil a la Universitat d’Oviedo el 1953. Entre el 1956 i el 1969 la va ocupar a la Universitat de Barcelona i, des de 1969, a la Universitat Complutense de Madrid, de la qual va ser nomenat professor emèrit el 1987. A la docència va sumar una intensa tasca com a investigador que aviat el va convertir en la màxima autoritat espanyola en Dret Civil. Fruit d’això va publicar quaranta llibres de la matèria que van passar a ser coneguts popularment entre els estudiants de Dret com els “albaladejos” i més de 300 treballs d’investigació publicats en revistes científiques.
D’entre aquests “albaladejos” d’obligada consulta destaquen “El reconocimiento de la filiación natural” (1954), “Sustitución hereditaria” (1956), “El negocio jurídico” (1958) o “Albaceazgo en el Derecho común y en el catalán” (1969). A més de les seves nombroses anotacions en cèlebres obres de referència, com els “Comentarios al Código Civil” i “Compilaciones forales”, una obra de 76 volums. Així mateix va publicar nombrosos manuals de Dret Civil, que destaquen pel seu rigor i claredat expositiva. Va dirigir més de 150 tesis doctorals i va ser mestre de nombrosos catedràtics i professors de Dret Civil de diverses universitats espanyoles.
Com a docent, va ser també degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el 1964 i el 1967, abans d’ocupar el càrrec de rector el 1968 i el honorari de rector vitalici a la seva marxa a Madrid. A l’Administració va ocupar les responsabilitats de sotsdirector general d’Ordenació Universitària (1971) i de Personal Docent d’Universitats (1972). A la Universitat Complutense va ser director de Departament de Dret Civil entre el 1974 i el 1987. Va ser també president de l’Associació de Professors de Dret Civil, així com a president i vicepresident de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència. Va ser també membre de Consell d’Estat. La seva tasca científica i docent va portar a ser designat doctor honoris causa per nombroses universitats espanyoles i hispanoamericanes.
