José María Bosch Aymerich (1917-2015) és el protagonista del vint-i-sisè lliurament que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica a les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la seva història i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. Destacat arquitecte, enginyer industrial i empresari, els seus projectes arquitectònics i iniciatives empresarials van marcar diverses dècades i encara són un referent. Aymerich va ser acadèmic de número de la RAED, on sempre va mantenir un paper molt actiu. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja quatre anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.
Nascut a Girona, als nou anys es va desplaçar amb la seva família a Barcelona, on va cursar estudis d’Enginyeria Industrial amb premi nacional fi de carrera. Això el va portar a l’Institut Nacional d’Indústria. Com a delegat d’aquest organisme als Estats Units va cursar un màster a l’Institut Tecnològic de Massachusetts per convertir-se en el primer espanyol a titular-s’hi. Va assistir a les classes que impartien arquitectes de la talla d’Alvar Aalto, Le Corbusier o Walter Gropius, i al seu retorn va completar la carrera d’Arquitectura. El 1947 va guanyar per concurs el lloc de director tècnic industrial de la Zona Franca de Barcelona i va incidir decisivament en la ubicació a Barcelona de la primera fàbrica de la SEAT, malgrat l’oposició de l’aleshores director general de l’empresa, José Ortiz Echagüe, que proposar instal·lar-la a Bilbao.
José María Bosch
El 1951 va fundar i va projectar la seu de l’Institut d’Estudis Nord-Americans i va ser decisiu en la normalització de relacions entre Espanya i els Estats Units dos anys després. Els seus contactes amb el món de l’empresa nord-americana el va portar a impulsar negocis petrolífers al Pròxim Orient. Com a arquitecte, el 1956 va projectar un gratacel de 40 plantes a la plaça de Catalunya de Barcelona que no va arribar a construir-se i un barri entre el perifèric i abandonat sector marítim de la muntanya de Montjuïc i al port de Barcelona, que tampoc va passar d’una maqueta. Tot això li va fer mereixedor del Gran Premi d’Arquitectura de la III Biennal Hispanoamericana d’Art i el primer premi del Saló Internacional d’Arquitectura de París.
El 1967 va crear l’estació d’esquí de La Masella amb hotels i urbanitzacions i a la dècada del 1970 va materialitzar el projecte de la urbanització de La Moraleja a Alcobendas. Funcional, corporativa i residencial, la seva arquitectura és un referent amb edificis emblemàtics com l’Hotel Cap Sa Sal de Begur, l’edifici Toblerone d’Almeria o l’edifici de Banca Madrid del madrileny passeig de la Castellana. El 1996 va crear una fundació que porta el seu nom per promoure activitats culturals i socials vinculades amb l’arquitectura i l’urbanisme.
