La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) presenta la catorzena entrega de la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història, en aquesta ocasió a un altre dels seus personatges il·lustres: l’enginyer francès Arnold Kaufmann (1911-1994 ), reconegut com el pare de la lògica difusa. Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits del coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.
Enginyer de formació, Kaufmann va tenir una breu carrera militar que el va portar a servir com a pilot de l’Exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial. Va desenvolupar la seva carrera científica i docent com a professor de Mecànica Aplicada i Recerca Operativa a l’Escola Nacional Superior de Mines de París i posteriorment va oferir també classes a la Universitat Politècnica de Grenoble i a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). En l’àmbit de l’enginyeria va fundar l’Associació Internacional de Gestió de Projectes al costat dels també reconeguts enginyers Roland Gutsch, Pierre Koch, Yves Eugène i Dick Vullinghs.
Va ser pioner en el desenvolupament i implementació tecnològica de l’anomenada lògica difusa en escriure els primers estudis específics. En aquest camp, la seva bibliografia és àmplia i segueix sent de referència. Entre aquests títols destaquen “La programmation dynamique: gestion scientifique séquentielle”, “Introduction à la combinatorique en vue des applications”, “Confiance technique: théorie mathématique de la fiabilité”, “Des sous-hommes et des super-machines”, “Introduction to the theory of fuzzy subsets”, “Introduction à la théorie des sous-ensembles flous à l’usage des Ingénieurs”, “Applications à la classification et à la Reconnaissance des formes, aux automates et aux systèmes, aux choix des critères”, “Invitation à la recherche opérationnelle” o “Fuzzy mathematical models in engineering and management science”, traduïts a diverses llengües.
El matemàtic nord-americà d’origen iranià Lotfi Zadeh, que va desenvolupar al costat d’ell els principals estudis de lògica difusa, va escriure sobre ell: “En escriure sobre el professor Kaufmann em resulta difícil trobar paraules adequades per descriure la meva admiració i afecte per un home que era tan alt en tots els aspectes. Un intel·lecte veritablement excel·lent, el professor Kaufmann estava totalment dedicat a la seva vocació com a científic, escriptor i educador. La riquesa material, l’estatus i el prestigi estaven molt lluny dels seus objectius a la vida. Era un àvid conversador sobre temes relacionats amb la ciència i especialment la teoria de conjunts difusos. D’alguna manera, el concepte d’un conjunt difús va colpejar una nota ressonant en el seu pensament. Quan el vaig conèixer el 1970, l’entusiasme d’un home de la seva edat em va causar una profunda impressió. En comparació, em vaig sentir molt petit”.
Kaufmann va ingressar a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 com a acadèmic corresponent per a França el 20 de juny de de 1989.
