Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les agressions que es donen als centres educatius a l’article “La lacra de la violencia en la escuela”, que va publicar el 7 de setembre passat a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, on forma part activa de la seva comunitat. L’acadèmic ofereix unes pautes d’actuació davant d’aquests casos tant a la comunitat educativa com als mateixos pares d’agredit i agressor.
“Hi ha un tema que ens preocupa a tots i és el de l’intimidador o el perdona vides a l’escola. Acostuma a ser un jove que utilitza la seva força i les seves agressions per fer mal de manera repetida a una altra persona. Aquesta agressió pot ser física, verbal o psicològica. Sempre ha existit el perdona vides, però ara bufen vents diferents. Ara s’estima més la força de la raó a la raó de la força. Els psicòlegs judicials i els etnopsiquiatres tenen molt a aportar en aquest tema. És millor psicologitzar-los que judicialitzar-los”, reflexiona Callabed.
Davant d’aquestes situacions, el president del Club de Pediatria Social apunta els principals trets de l’agressor o potencial agressor que cal tenir en compte: Intenta amb la seva actitud tenir poder sobre altres, li agrada cridar l’atenció, es preocupa del seu propi plaer, fa servir els altres i abusa per obtenir allò que ell vol i no té en compte els sentiments dels altres i pot ocasionar danys físics i psíquics, i greus. “Es descriuen casos mortals i suïcidis després d’assetjaments repetits on hi pot estar inclòs el ciberassetjament, tema que mereix un estudi individualitzat”, assenyala.
Com prevenir la violència a l’escola? Per a Callabed, la clau és el treball en comú entre centre educatiu i família del nen o nena potencialment violents o que ja han demostrat algun episodi de violència. Amb sinceritat i sense retrets. “La família de l’intimidador o agressor ha de ser informada, sempre amb dades objectives observades de la conducta del seu fill o filla i intentar cercar una solució entre tots, o una valoració i tractament adequat per professionals idonis per al cas incloent-hi Serveis Socials. Han de saber que hi ha metges per cuidar i també lleis i sancions per tenir cura dels altres”, explica.
Així mateix, l’acadèmic assenyala que si l’escola o la comunitat educativa disposa d’un projecte per a la seguretat l’ha de promoure i potenciar afavorint activitats i programes contra la violència, on hi poden intervenir adolescents i pares, juntament amb professionals. “Fill, família i escola han de ser tres rodes que girin sincrònicament”, conclou.
