Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 18 d’abril a l’acte acadèmic “Día de la tierra: en la encrucijada del cambio climático. Prioridades de mitigación y adaptación en la comunidad valenciana”, organitzat per la Fundació Premis Rei Jaume I i Vectalia juntament amb la Universitat d’Alacant i Aguas de Alicante. A la sessió també van participar Fernando Maestre, director del Laboratori de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant; José Luis Rubio, expresident i fundador de la Societat Europea per a la Conservació del Sòl; Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat d’Alacant i president de l’Associació de Geògrafs Espanyols, i Montserrat Vilà, professora de Recerca de l’Estació Biològica de Doñana i de la Universitat de Sevilla.
Els ponents van presentar pronòstics gens esperançadors de cara als anys vinents, atès la limitada presa de mesures de mitigació i adaptació, com a episodis de sequera intensa seguits per pluges torrencials, increment de les temperatures mitjanes, risc d’incendis cada cop més virulents. El context de la crisi climàtica actual per a la península Ibèrica porta els experts a parlar d’un procés de “mediterranització” del canvi climàtic ateses les característiques de punt calent del mar Mediterrani. En altres paraules, la conca mediterrània presenta unes circumstàncies singulars degudes al canvi climàtic que s’està produint.
Baldasano va incidir en la necessitat de paralitzar la greu alteració de la biosfera produïda per l’ésser humà. “Si no ho mitiguem ens haurem d’adaptar, i si no ens adaptem, patirem. Hem de reduir l’ús dels vehicles de combustió tant per la salut humana com per complir els objectius climàtics i crear ciutats més habitables i sense contaminació. Estem en una situació d’elevada incertesa”, va assenyalar. Quant als eixos d’actuació de la Comunitat Valenciana, l’acadèmic es va centrar en la transició energètica i va apuntar el menor ús del petroli i del gas natural i un ús més gran de renovables i autoconsum. En ús domèstic, reduint el consum i augmentant l’eficiència. A la indústria, usant menys gas natural i més biogàs.
L’acadèmic va signar juntament amb el mateix José Luis Rubio, que presideix la Comissió de Medi Ambient d’aquests premis l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, un document que es va presentar davant el ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. Baldasano és també autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya. És autor de l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”.
Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on Air Quality per NO2 a les ciutats de Barcelona i Madrid (Spain)” , on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
