Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vicerector d’Investigació i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat la segona edició de l’obra “Cuando la medicina no cura. La participación del personal sanitario en torturas, genocidios y experimentos al margen de los códigos éticos”. El llibre forma part de la col·lecció Humanidades Médicas: Cultura, Arte, Ciencia y Salud de l’editorial Delta Publicaciones. L’acadèmic és director del seu Consell Editorial Internacional i és l’editor d’aquesta obra al costat de la investigadora Esther Cuerda Galindo.
En aquest llibre, en el qual participen 18 autors de cinc països (Espanya, Alemanya, França, Israel i Xile), s’analitza la desviació per part d’alguns professionals sanitaris de la correcta praxi mèdica recollida al Jurament d’Hipòcrates: “Fixaré el règim dels malalts… evitant tot mal i tota injustícia”. Els diferents capítols descriuen com molts d’aquests professionals de la salut, durant la Segona Guerra Mundial i en països com Alemanya i el Japó, van passar a exercir activitats criminals i delictives relacionades amb l’experimentació mèdica i l’extermini massiu de certs col·lectius i grups racials o les van consentir ominosament, posant els avenços de la ciència a el servei del mal.
Aquestes activitats al marge dels codis bioètics van continuar posteriorment tant en països sotmesos a règims totalitaris, com l’antiga Unió Soviètica i l’actual República Popular de la Xina, amb l’internament psiquiàtric punitiu de dissidents polítics, o en les dictadures del con sud llatinoamericà de Xile i Argentina, on la participació de metges en les sessions de tortura va ser una pràctica habitual. Però també en països amb una dilatada trajectòria democràtica, com els Estats Units, amb els experiments de la sífilis, així com als casos dels genocidis cambodjà i ruandès.
En aquesta segona edició de “Cuando la medicina no cura”, a més d’analitzar totes aquestes tragèdies en diferents capítols, alguns d’ells oportunament actualitzats, s’ha incorporat un nou capítol que aborda els abusos mèdics, fonamentalment de caràcter psiquiàtric, comesos durant el període de l’extinta Unió Soviètica, com l’administració de sobredosi d’agents neurolèptics en el marc d’estratègies punitives a dissidents polítics. Aquesta nova aportació permet tancar el cercle que va quedar inconclús en la primera edició d’aquesta obra i oferir als lectors una visió més completa del paper jugat per alguns professionals sanitaris en tortures, genocidis i experiments al marge dels codis ètics durant el passat segle XX i aquests primers anys del nou mil·lenni.
López Muñoz, diplomat per l’Escola Internacional d’Estudis sobre l’Holocaust de Iad va-Xem, a Jerusalem, forma part del grup de treball Medicina i Holocaust del Centre Sefarad-Israel, consorci institucional integrat pel Ministeri d’Afers Exteriors, la Unió Europea, la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de Madrid, i és autor d’una gran quantitat de publicacions i conferències en aquest àmbit, pel que ha estat reconegut pel Centre per a la Medicina després del Holocaust (Cmath), amb seu a Houston. Es tracta d’un reconeixement destinat a aquells professors universitaris de diferents països que han destacat en l’estudi, l’ensenyament o la investigació de la medicina durant el període nazi.
Al març de 2019 va ser convidat pel Ministeri de Justícia francès, com a representant de la societat civil espanyola, a la conferència final del Projecte Europeu per a la Prevenció de el Racisme i la Intolerància, celebrada per la Delegació Interministerial Francesa per Combatre el Racisme, l’Antisemitisme i l’Homofòbia (Dilcrah), i al febrer de 2020 va codirigir el seminari internacional “Europa frente a los Genocidios (1915-2015)”, celebrat a Madrid, a la Universitat Camilo José Cela, i en què van intervenir 40 destacades personalitats europees del món de l’acadèmia, la cultura, la judicatura, la política, el periodisme i la diplomàcia, a més de supervivents d’aquestes tragèdies, que van abordar des de diferents prismes tota aquesta problemàtica.
