Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda en diversos articles publicats tant a les xarxes socials com al seu bloc personal, teresafreixes.wordpress.com, la tensió entre els diversos poders de l’Estat que ha aflorat aquests dies davant la negativa de Govern encapçalat per Pedro Sánchez de que el Rei Felip VI assistís al lliurament dels despatxos oficials als nous jutges a l’Escola Judicial de Barcelona. L’acadèmica parteix de la premissa que el cap de l’Estat no ha de sol·licitar cap tipus de permís al poder executiu per assistir a un acte organitzat pel poder judicial.
“La ratificació dels actes dels monarques parlamentaris deriva de l’absència de poder polític directe que el cap de l’Estat té en aquests sistemes. És una institució molt antiga, que té un significat propi: qui ratifica assumeix la responsabilitat política de l’acte referendat, ja que el monarca no la té i algú n’ha de fer-se responsable. Aquesta assumpció de responsabilitat no és, ni de lluny, una autorització, ja que actua pràcticament com a acte degut i atorga validesa a l’acte referendat”. Per a Freixes, per tant, en cap cas la ratificació comporta autorització prèvia dels actes del Rei.
L’acadèmica repassa el reglament d’aquest acte concret, regulat pel Consell General del Poder Judicial, per determinar que és el mateix Consell qui té la responsabilitat de fer que la tradició constitucional es compleixi en aquest cas. “I així ho va fer convidant al Rei, qui va comunicar la seva acceptació primer i, posteriorment, segons informa la Casa Reial, va desistir d’anar-hi per no comptar amb “l’autorització” de Govern”, assenyala. “Queda molt clara la responsabilitat de Consell en aquest cas. És a ell, al seu president i a la resta de membres, a qui correspon ser garants de la Constitució, ja que la tradició constitucional és Constitució en tot el Dret Constitucional democràtic. Malament aniríem si el Consell, i el seu president, fessin cas omís de les regles constitucionals, estiguin escrites o derivin de la tradició o costum constitucional, acceptant sense més la ingerència del Govern”.
Dra. Teresa Freixes
D’altra banda, la vicepresidenta de la RAED apel·la a la normalitat institucional per denunciar aquesta ingerència del poder executiu. “En Dret Constitucional, a més de les regles escrites, són importants les convencions i els costums constitucionals. Precisament la major part de regulacions han anat sorgint a través d’aquestes últimes, incorporant-se així a l’elenc d’observacions pròpies dels estats democràtics. Si bé se sol situar el Regne Unit com a origen de la validesa d’aquestes regulacions no escrites, també a d’altres països, com el nostre, s’han vingut creant, generant, al menys fins al present, costum o tradicions que han donat al sistema una estabilitat que seria desitjable que no desaparegués. La constant presència de Rei al lliurament de despatxos als nous jutges ha esdevingut en un costum constitucional, de relació entre la Corona, símbol de la unitat de l’Estat i el poder judicial, configurat com a únic a la Constitució , d’un alt valor jurídic malgrat no estar formalitzat per escrit. Per aquest motiu sorprèn el fet que, per primera vegada, el Rei no efectuï aquest lliurament de despatxos, segons sembla, per motius de seguretat o d’oportunitat”, conclou.
