Teresa Freixes
Catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), assenyala a “We the people”, l’entrada que va publicar al seu bloc personal (teresafreixes.wordpress.com) el passat 15 d’agost les contradiccions de la política nord-americana, que aborda una intensa campanya electoral de cara a unes presidencials de resultat incert on l’origen ètnic de la candidata a la vicepresidència pel Partit Demòcrata, Kamala Harris, s’erigeix com un dels principals punts de debat, més enllà dels programes polítics o d’importants reptes de país, començant per la gestió de la pandèmia i la recuperació econòmica.
“Resulta que la gran discussió no va sobre programes polítics, o sobre com afrontar les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia de la Covid-19. Tampoc se situa sobre la vàlua personal dels candidats. No. La gran discussió apareix sobre si la senyora Harris és negra, afro-americana, índia, jamaicana o tot alhora. O sobre si la senyora Harris, en ésser filla d’immigrants (molt qualificats, però immigrants) compleix o no amb els requisits per poder ocupar el càrrec a què aspira. Que hagi estat una de les fiscals de major prestigi a Califòrnia i que actualment sigui un valor en alça com a senadora sembla una nimietat”, considera l’acadèmica.
Freixes assenyala la contradicció que en un país conformat com a gresol d’ètnies, creences i nacionalitats sorgeixi ara aquest debat que no és sinó una cara més de el populisme que es dóna i s’ha vingut donant al llarg de les últimes dècades a Occident. “Cercar orígens ‘purs’, com aris redivius, és més propi de nefastes ideologies importades. Però en aquest món en el qual, artificialment, tot s’ha ‘racialitzat’ com si la raça fos l’element de legitimitat política, desbancant les propostes sobre el que veritablement incideix en la vida de la ciutadania i tirant mà dels diversos populismes en voga… en aquest món és millor distreure l’opinió pública amb aquests temes, no fos cas que es preocupés pels que de veritat li pertoquen”, conclou.