Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, magister en Bioètica per la Universitat Complutense de Madrid i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat científica el discurs amb el qual va ingressar el passat mes de gener a la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís, que porta per títol “La representación artística de la infancia en la Francia del siglo XIX”. En ell esbossa la imatge de la infància que han reflectit els artistes francesos durant aquest llarg període, més enllà d’escoles i corrents artístics.
Callabed focalitza el seu estudi en la imatge renovada que cobra la infància al període de la Il·lustració, on el nen, com el ciutadà, és un subjecte de dret.
Dr. Joaquín Callabed
Arran d’aquí realitza un complet seguiment de l’obra d’artistes que van reflectir la infantesa en la seva obra a partir d’aquesta època com ara Jean-François Millet, Honoré Daumier, Gustave Courbet, Mary Cassatt, Berthe Morisot, Pierre Auguste Renoir, Léon Frédéric, Albert Edelfelt, Fernad Pélez, Marie Bashkirtseff, Paul Gaughin, Louis Léopold Boilly, Jules Bastien Lepage, Jules Breton, Virginie Demont Breton, Léon Augustin L’Hermitte, Jean Eugène Bouland, Léon Bazille Perrault, Émile Munier, Eugène Carrière, Henry Jules Jean Geoffroy i William Adolphe Bouguereau.
“La infància assoleix una nova consideració social i es reflecteix amb nitidesa en la representació artística a partir dels segles XVIII i XIX, després de llargs períodes amb escassa presència. Els avenços científics, les millores sanitàries, socials i educatives que aporta la Il·lustració repercuteixen en la infància i queda reflectit en l’art de l’època, a les escoles, el treball infantil, el paper de les dides i les institucions per a la salut infantil i maternal. Els segles XVIII i XIX a França, així com a Anglaterra i Alemanya, són un moment important en la representació artística de la infància com a reflex de la societat d’aquell moment, en què els nens són considerats com a ciutadans, persones amb drets, i se’ls ofereixen mesures educatives i sanitàries de forma progressiva”, assenyala l’acadèmic.
