Teresa Freixes
Catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), critica a “El oro, lo que reluce y la coherencia”, l’última entrada del seu blog personal (teresafreixes.wordpress.com), les mesures populistes que està adoptant el Govern espanyol i el seu menysteniment de les institucions i amplis consensos de la transició pel que considera objectius partidistes i a curt termini. Una situació que qualifica d’especialment greu en un moment en què la crisi sanitària, social i econòmica de la pandèmia requereix d’amplitud de mires, generositat i, sobretot, consensos.
“Des de posicions irracionals s’arenga les masses, pretenent deslegitimar les institucions. Es divideix la societat en bons i dolents ciutadans, segons si donen suport emocionalment al ‘bé’ o al ‘mal’ que s’ha preestablert prèviament segons si es concorda o no amb determinats objectius. Es banalitzen les conductes punibles perquè, segons el parer interessat d’alguns, mai no compleixen amb els indicadors precisos que haurien de definir-les. Es pretén, en definitiva, amb totes les tergiversacions possibles, trair les garanties de democràcia que tant va costar obtenir. I es pretén, també, deslegitimant els procediments, impedir que el sistema pugui millorar, conservant el que ha estat positiu i reformant el que calgui ser modificat”, considera Freixes en la seva reflexió.
Dra. Teresa Freixes
Per a la acadèmica, “deixar que, per interessos a curt termini, no es tinguin en compte les necessitats socials reals, es torni a paralitzar l’economia no només pels rebrots de la Covid-19 que estan apareixent, sinó per la falta d’un pla sostingut en el temps que tingui en compte la realitat en què viu bona part de la població, és una irresponsabilitat que no ens podem permetre”.
Especialista en Dret Constitucional i gran coneixedora del constitucionalisme europeu, Freixes censura que es posi en qüestió el consens que va portar a la societat espanyola a adoptar per una àmplia majoria la Constitució, que ha estat un model en l’elaboració de les constitucions en molts països de Europa de l’Est després de la caiguda dels règims socialistes i a Amèrica, ja que diverses constitucions de la dècada dels 90 de segle passat es van inspirar en l’espanyola del 1978.
Llegiu l’article
