Mesures de prevenció davant el SARS-CoV-2

Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Escrit elaborat a petició de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i remès als acadèmics de la mateixa

El propòsit d’aquest article de revisió és resumir les dades de què es disposa actualment en relació a les mesures de prevenció i control que s’han d’adoptar, segons les recomanacions de les autoritats sanitàries enfront de la pandèmia de SARS-CoV-2.

Mesures dirigides a la prevenció i control de la infecció

El coronavirus causant de l’actual pandèmia es coneix sota la denominació SARS-CoV-2 i la malaltia que desencadena com a Covid-19. Es transmet, principalment per gotícules de Flügge i pel contacte directe amb les secrecions de pacients infectats. També pot transmetre per aerosols que s’originen en l’aplicació de procediments terapèutics. Degut a això, la gestió dels pacients en avaluació clínica, probables o confirmats per SARS-CoV-2, han de considerar-se al costat de les precaucions estàndard, les relatives a contacte i a les de transmissió per gotícules i aerosols.

Donada la situació epidemiològica actual al nostre país i el principi de precaució, les mesures recomanades i que es troben en constant revisió, són les següents:

a) El personal sanitari, de qualsevol servei, ha d’establir de manera ràpida si un pacient amb infecció respiratòria aguda, compleix els criteris per ser considerat com un possible cas de SARS-CoV-2.

b) Als centres sanitaris, els pacients que s’identifiquin com a casos en avaluació s’han de separar d’altres pacients, se’ls posarà una màscara quirúrgica i seran conduïts de manera immediata a una zona d’aïllament. El personal que els acompanyi fins a la zona d’aïllament portarà mascareta quirúrgica.

c) Els casos en investigació han de ser aïllats a l’espera dels resultats de les proves diagnòstiques. Si el quadre clínic no ho necessita i es pot garantir l’aïllament domiciliari, aquestes persones poden romandre en aïllament en el seu domicili, i no és necessari un ingrés hospitalari.

d) En el moment epidemiològic actual i de forma general, els casos probables i confirmats s’han d’ingressar en un hospital en aïllament.

e) En els casos probables i confirmats en què la situació clínica no faci necessari el seu ingrés hospitalari, podrà valorar-se la seva assistència i aïllament domiciliari, valorant tant criteris clínics com les circumstàncies de l’entorn sanitari i social. S’ha de garantir que les condicions de l’habitatge possibiliten l’aïllament del pacient en una habitació individual ben ventilada i l’ús d’un bany propi, que el pacient està plenament disponible per a les avaluacions mèdiques que siguin necessàries i que tant el pacient com els seus convivents són capaços d’aplicar de forma correcta i consistent les mesures bàsiques d’higiene, prevenció i control de la infecció. Els serveis sanitaris proporcionaran al pacient i els seus convivents totes les indicacions necessàries.

f) El personal sanitari que atengui casos en investigació, probables o confirmats per infecció per SARS-CoV-2 o les persones que entrin a l’habitació d’aïllament (p. ex familiars, personal de neteja…) han de portar un equip de protecció individual per a la prevenció d’infecció per microorganismes transmesos per gotes i per contacte que inclogui bata resistent a líquids, mascareta, guants i protecció ocular antiesquitxades. Es recomana la utilització de mascareta FFP2.

g) En els procediments que generin aerosols, que inclouen qualsevol procediment sobre la via aèria, com la intubació traqueal, el rentat bronco-alveolar, o la ventilació manual, s’hauran reduir al mínim el nombre de persones a l’habitació i tots han de portar:

• Mascareta d’alta eficàcia FFP2 o preferiblement FFP3 si hi ha disponibilitat
• Protecció ocular ajustada de muntura integral o protector facial completa
• Guants
• Bates impermeables de màniga llarga (si la bata no és impermeable i es preveu que es produeixin esquitxades de sang o altres fluids corporals, afegir un davantal de plàstic). Si hi ha disponibilitat, es valorarà fer aquests procediments en habitacions de pressió negativa

h) S’ha de complir una estricta higiene de mans abans i després del contacte amb el pacient i de la retirada de l’EPI.

i) És important identificar a tot el personal sanitari que atén els casos en investigació, probables o confirmats d’infecció per nou coronavirus. El risc ha de ser valorat de forma individualitzada. Si no s’han complert les mesures de precaució, seran considerats contactes estrets i es manejaran com a tals.

j) Quan sigui necessari realitzar el transport del pacient, es realitzarà en una ambulància amb la cabina del conductor físicament separada de l’àrea de transport del pacient. El personal que intervingui en el transport haurà de ser informat prèviament i haurà d’utilitzar equip de protecció individual adequat (punt f). Un cop finalitzat el transport es procedirà a la desinfecció de el vehicle i a la gestió dels residus produïts (punts l i m).

k) Els treballadors sanitaris que recullen mostres clíniques han de portar l’equip de protecció individual adequat: per a l’extracció de sang i presa de mostres que no generen aerosols seguir les recomanacions de l’apartat f, per a mostres que generen aerosols seguir les recomanacions de l’apartat g. El maneig de mostres per a la realització d’analítiques de rutina al laboratori (per exemple hemograma o bioquímica) es realitzarà de la forma habitual aplicant les precaucions estàndard de control de la infecció.

l) S’han de seguir els protocols de descontaminació, manteniment i eliminació de residus utilitzats habitualment per a un altre tipus de microorganismes amb el risc de propagació i mecanisme de transmissió similar. Els residus es consideren residus de classe III o com a residus biosanitaris especials (es consideraran com a residu biosanitari especial de el grup 3, similar a la tuberculosi).

m) S’ha de fer la neteja i desinfecció de les superfícies amb les que ha estat en contacte el pacient i/o els seus secrecions. La neteja i desinfecció es realitzarà amb un desinfectant inclòs en la política de neteja i desinfecció de el centre sanitari. Aquests virus s’inactiven després de 5 minuts de contacte amb desinfectants d’ús pel públic en general, com el lleixiu o amb una solució d’hipoclorit sòdic que contingui 1.000 ppm de clor actiu (dilució 1:50 d’un lleixiu amb concentració 40-50 gr/litre preparada recentment). El personal de neteja farà servir equip de protecció individual adequat depenent de el nivell de risc que es consideri en cada situació. Sempre que hi hagi risc de crear aerosols, s’han de seguir les recomanacions de l’apartat f.

n) Les mesures d’aïllament es mantindran fins al cessament dels símptomes i l’obtenció de dos resultats de laboratori negatius en dues mostres respiratòries separades per a el menys 24h.

o) Un pacient podria excretar virus en femta i/o orina sense tenir resultats positius en les seves mostres respiratòries. Això s’ha de tenir en compte a l’hora d’establir les recomanacions a l’alta.

Es realitzarà una valoració individualitzada de cada situació, adaptant les recomanacions a cada cas específic tenint en compte el risc d’exposició, aspectes socials, culturals o sanitaris que puguin fer recomanable un cessament temporal de les activitats laborals o l’aplicació de mesures de quarantena si les Autoritats de Salut Pública així ho consideren. No es recomana recollida de mostra de rutina dels contactes.

Si durant els 14 dies posteriors a l’exposició desenvolupés símptomes, haurà de fer autoaïllament immediat domiciliari i contactar de forma urgent amb el responsable que s’hagi establert per al seu seguiment. Aquestes persones han de ser investigades per descartar infecció per SARS-CoV-2 considerant cas en investigació i s’han d’emplenar el formulari adjunt.

Recomanacions per a tota la població

Les recomanacions per a tota la població, segons l’OMS (2020) són les següents:

• Rentar-se les mans freqüentment amb un desinfectant de mans a base d’alcohol o amb aigua i sabó.
• Adoptar mesures d’higiene respiratòria. En tossir o esternudar, cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador; llençar el mocador immediatament i rentar-se les mans amb un desinfectant de mans a base d’alcohol, o amb aigua i sabó.
• Mantenir el distanciament social. Aproximadament 2 metres.
• Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca.
• Sol·licitar atenció mèdica, si té febre, tos i dificultat per respirar.
• Mantenir-se informat i seguir les recomanacions dels professionals sanitaris.
• Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals

El Ministeri de Treball i Economia Social va publicar el dia 30 de març un “Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició a la SARS-Cov-2”, en el qual destaca:

És imprescindible reforçar les mesures d’higiene personal en tots els àmbits de treball i davant de qualsevol escenari d’exposició. Per a això es facilitaran els mitjans necessaris perquè les persones treballadores puguin netejar-se adequadament seguint aquestes recomanacions.

A més de la higiene personal s’ha de garantir la higiene dels llocs de treball, que haurà intensificar-se en relació amb la pràctica habitual.

Les polítiques de neteja i desinfecció de llocs i equips de treball són importants mesures preventives. És crucial assegurar una correcta neteja de les superfícies i dels espais, tractant que es realitzi neteja diària de totes les superfícies, posant l’accent en aquelles de contacte freqüent com poms de portes, baranes, botons etc.

Els detergents habituals són suficients. S’ha de prestar especial atenció a la protecció del personal treballador que realitzi les tasques de neteja.

Al costat dels metges, infermers i altres sanitaris que estan en hospitals i centres de salut, entre els professionals de la salut, cal destacar la tasca i funció dels farmacèutics, que presenten un elevat risc d’exposició en l’exercici de la seva tasca, a l’ atendre i dispensar fàrmacs a la població.

Avaluació del risc d’exposició

En funció de la naturalesa de les activitats i els mecanismes de transmissió de l’coronavirus SARS-CoV-2, podem establir els diferents escenaris de risc en què es poden trobar els treballadors.

Diferenciem:

Exposició de risc: aquelles situacions laborals en què es pot produir un contacte estret amb un cas probable o confirmat d’infecció pel SARS-CoV-2, simptomàtic.

Exposició de baix risc: aquelles situacions laborals en què la relació que pugui tenir amb un cas probable o confirmat, no inclou contacte estret.

Baixa probabilitat d’exposició: treballadors que no tenen atenció directa a el públic o, si la tenen, es produeix a més de dos metres de distància, o disposen de mesures de protecció col·lectiva que eviten el contacte (mampara de vidre, separació de cabina d’ambulància , etc.).

Per contacte estret de casos possibles, probables o confirmats s’entén:

– Qualsevol persona que hagi proporcionat cures mentre el cas presentava símptomes: treballadors sanitaris que no han utilitzat les mesures de protecció adequades, membres familiars o persones que tinguin un altre tipus de contacte físic similar.
– Convivents, familiars i persones que hagin estat en el mateix lloc que un cas mentre el cas presentava símptomes a una distància menor de 2 metres durant un temps de al menys 15 minuts.

Mesures de protecció personal

La forma òptima de prevenir la transmissió és utilitzar una combinació de totes les mesures preventives, no només equips de protecció individual (EPI). L’aplicació d’una combinació de mesures de control pot proporcionar un grau addicional de protecció.

D’acord amb el que estableix el Reial Decret 773/1997, l’equip haurà d’estar certificat basant-se el Reglament (UE) 2016/425 relatiu als equips de protecció individual, la qual cosa queda evidenciat pel marcat CE de conformitat.

D’altra banda, quan productes com ara guants o màscares estiguin destinats a un ús mèdic, per tal de prevenir una malaltia en el pacient, han d’estar certificats com a productes sanitaris (PS) d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1591/2009, pel qual es regulen els mateixos.

Un mateix producte, per al qual es requereixi una doble finalitat, ha de complir simultàniament amb totes dues legislacions. És el cas dels guants o màscares d’ús dual.

De forma general, la recomanació és utilitzar EPI sol ús, o si no és així, que puguin desinfectar després de l’ús, seguint les recomanacions de fabricant.

La correcta col·locació dels EPI és fonamental per evitar possibles vies d’entrada de l’agent biològic; igualment important és la retirada dels mateixos per evitar el contacte amb zones contaminades i/o dispersió de l’agent infecciós.

Protecció respiratòria

Per tal d’evitar contagis, els casos possibles, probables o confirmats han de portar màscares quirúrgiques. En el cas que portessin en lloc d’una mascareta quirúrgica una màscara autofiltrant, en cap cas aquesta inclourà vàlvula d’exhalació ja que en aquest cas l’aire és exhalat directament a l’ambient sense cap tipus de retenció i s’afavoriria, si s’escau, la difusió de virus. Les màscares quirúrgiques han de complir la norma UNE-EN 14683: 2019+AC: 2019). La col·locació de la mascareta quirúrgica a una persona amb simptomatologia respiratòria suposa la primera mesura de protecció per al treballador.

La protecció respiratòria generalment recomanada per al personal sanitari que pugui estar en contacte a menys de 2 metres amb casos en investigació o confirmats és una màscara autofiltrant tipus FFP2 o mitja màscara proveïda amb filtre contra partícules P2. En cas d’escassetat d’equips de protecció el personal sanitari també podrà usar mascaretes quirúrgiques en combinació amb altres mesures preventives.

Les mascaretes autofiltrants (que han de complir la norma UNE-EN 149: 2001+A1: 2009) o, si escau, els filtres emprats (que han de complir amb les normes UNE-EN 143: 2001), a priori, no han de reutilitzar i per tant, han de rebutjar després del seu ús. Les mitjanes màscares (que han de complir amb la norma UNE-EN 140: 1999) s’han de netejar i desinfectar després del seu ús.

Quan de l’avaluació de riscos es derivi que en el desenvolupament de l’activitat es duen a terme procediments assistencials en els que es puguin generar bioaerosols en concentracions elevades, es recomana l’ús pel personal sanitari de màscares autofiltrants contra partícules FFP3 o mitja màscara proveïda amb filtre contra partícules P3.

Els equips de protecció respiratòria han de llevar en últim lloc, després de la retirada d’altres components com guants, bates, etc.

Guants i roba de protecció

Els guants de protecció han de complir amb la norma UNE-EN ISO 374.5: 2016.

En activitats d’atenció a la persona simptomàtica i en laboratoris, els guants que s’utilitzen són d’un sol ús ja que les tasques associades requereixen destresa i no admeten altre tipus de guant més gruixut. No obstant això, és important destacar que, en tota altra activitat que no requereixi tanta destresa, com ara en tasques de neteja i desinfecció de superfícies que hagin estat en contacte amb persones simptomàtiques, pot optar-se per guants més gruixuts, més resistents al trencament.

Pel que fa a la roba, és necessària la protecció de l’uniforme del treballador de la possible esquitxada de fluids biològics o secrecions procedents de la persona simptomàtica a la qual examina o tracta.

Aquest tipus de roba, com EPI, ha de complir amb la norma UNE-EN 14126: 2004 que contempla assajos específics de resistència a la penetració de microorganismes, pot oferir diferents nivells de hermeticitat tant en el seu material com en el seu disseny, cobrint parcialment el cos com bates, davantals, maneguets, polaines, etc., o el cos complet. En la designació, s’inclou el tipus i la lletra B (de biològic). En cas que sigui necessari protecció addicional en alguna zona, com certa impermeabilitat, també es pot recórrer a davantals de protecció química que, encara que no siguin específicament de protecció biològica, poden ser adequats per a l’ús de protecció contra esquitxades esmentat o per complementar una bata que no sigui un EPI.

Es recomana que la roba de protecció biològica sigui un sol ús ja que presenta l’avantatge que a l’eliminar-se s’eviten fonts de possible contagi que poguessin aparèixer en el cas que la desinfecció de l’equip no es realitzés correctament.

Protecció ocular i facial

S’ha d’usar protecció ocular quan hi hagi risc de contaminació dels ulls a partir d’esquitxades o gotes (per exemple: sang, fluids de el cos, secrecions i excrecions).

Els protectors oculars certificats d’acord amb la norma UNE-EN 166: 2002 per a la protecció davant líquids poden ser ulleres integrals davant de gotes o pantalles facials davant esquitxades (tots dos, camp d’ús 3), on el que s’avalua és la hermeticitat del protector (en el cas de les ulleres integral) o la zona de cobertura de la mateixa (en el cas de la pantalla facial).

És possible l’ús d’un altre tipus de protector ocular, com seria el cas d’ulleres de muntura universal amb protecció lateral, per evitar el contacte de la conjuntiva amb superfícies contaminades, per exemple; contacte amb mans o guants. No obstant això, si pel tipus d’exposició es necessita garantir certa hermeticitat de les conques orbitals haurem de recórrer a ulleres integrals (camps d’ús 3, 4 o 5 segons UNE-EN 166: 2002, en funció de l’hermeticitat requerida) i, per la protecció conjunta d’ulls i cara, a pantalles facials.

Es recomana sempre protecció ocular durant els procediments de generació d’aerosols. Quan sigui necessari l’ús conjunt de més d’un equip de protecció individual, s’ha d’assegurar la compatibilitat entre ells, la qual cosa és particularment important en el cas de la protecció respiratòria i ocular simultània, perquè l’hermeticitat dels mateixos i per tant la seva capacitat de protegir no es vegi minvada.

Col·locació i retirada dels EPI

Cal tenir en compte quan es col·loquen els diferents EPI que no interfereixin i alterin les funcions de protecció específiques de cada equip. En aquest sentit, s’han de respectar les instruccions de fabricant.

Després de l’ús, s’ha d’assumir que els EPI i qualsevol element de protecció emprat poden estar contaminats i convertir-se en nou focus de risc. Per tant, un procediment inadequat de retirada pot provocar l’exposició de l’usuari.

Per accedir a informació de l’OMS sobre posada i retirada d’EPI es pot consultar el següent enllaç: https://www.who.int/csr/resources/publications/PPE_EN_A1sl.pdf.

Rebuig o descontaminació

Després de la retirada, els EPI d’un sol ús han de col·locar-se en els contenidors adequats de rebuig i ser tractats com com a residus biosanitaris classe III.

Si no es pot evitar l’ús d’EPI reutilitzables, aquests s’han de recollir en contenidors o bosses adequades i descontaminar usant el mètode indicat pel fabricant abans de guardar-los. El mètode ha d’estar validat com efectiu contra el virus i ser compatible amb els materials de l’EPI, de manera que es garanteix que no es fa malbé i per tant la seva efectivitat i protecció no resulta compromesa.

Emmagatzematge i manteniment

Els EPI han de ser emmagatzemats adequadament, seguint les instruccions donades pel fabricant, de manera que s’eviti un dany accidental dels mateixos o la seva contaminació.

Persistència de la SARS-CoV-2 en diversos materials i superfícies

La capacitat de transmissió de la SARS-CoV-2, de persona a persona s’ha descrit, tenint en compte, temps d’incubació d’entre 2 i 10 dies, el que facilita la seva propagació a través de gotícules de Flügge, de les mans o de superfícies contaminades.

Els coronavirus humans, com el productor de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), el coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS) o els coronavirus humans endèmics (HCoV) poden persistir en superfícies inanimades com metall, vidre o plàstic fins a uns 9 dies, però es poden inactivar eficientment mitjançant procediments de desinfecció de les superfícies amb etanol al 62-71%, peròxid d’hidrogen al 0,5% o hipoclorit de sodi al 0,1% en 1 minut. Altres agents biocides com el clorur de benzalconi al 0,05-0,2% o el diglucinato de clorhexidina al 0,02% són menys efectius.

Inactivació del coronavirus per agents biocides

El coronavirus pot ser inactivat per (producte i concentració):

Etanol (70%-95%)
2-Propanol (70%-100%)
2-Propanol: 1-Propanol (45%:30%)
Glutaraldehide (0,5%-2,5%)
Povidona iodada (0,23%-7,5%)
Hipoclorit de sodi (0,05%-0,21%)
Peròxid d’hidrogen (0,5%)
Digluconato de clorhexidina (0,02%)

(Adaptat de Kampf, G.; Todt, D.; Pfaender, S. and Steinmann: “Journal of Hospital Infection”, 104)

Les dades obtingudes amb clorur de benzalconi en temps de contacte raonables van ser contradictoris. En 10 minuts, una concentració de 0,2% no va revelar eficàcia contra el coronavirus, mentre que una concentració de 0,05% va ser bastant efectiva.

L’OMS recomana “assegurar que els procediments de neteja i desinfecció ambiental se segueixin de manera consistent i correcta. La neteja a fons de les superfícies ambientals amb aigua i detergent i l’aplicació de desinfectants d’ús hospitalari d’ús comú (com l’hipoclorit de sodi ) són procediments efectius i suficients”.

L’ús típic d’hipoclorit sòdic a concentració final de 0,05%, és efectiva. Si s’utilitza a una concentració del 0,1% és efectiva en 1 minut.

L’OMS també recomana una concentració d’etanol al 70% per desinfectar petites superfícies.

En el cas de la neteja de les mans, després de l’contacte amb el pacient o després de tocar superfícies presumiblement contaminades, és preferible aplicar una dissolució a base d’alcohol o amb aigua i aigua. L’OMS recomana aplicar preferiblement desinfectants per mans a base d’alcohol per a la descontaminació de mans, per exemple després de llevar-se els guants. El rentat de les mans de forma reiterada és la millor prevenció.

En relació amb les diferents superfícies podem indicar que a temperatura entre 20ºC-25ºC, el temps de persistència amb capacitat infectiva, es resumeix així:

Plàstic (5 dies)
Paper (4-5 dies)
Cristall (4 dies)
Alumini (2-8 hores)
Superfície de guants de làtex (8 hores)
Fusta (4 dies)
Acer inoxidable (48 hores)
PVC (5 dies)
Tap de silicona (5 dies)
Tefló (5 dies)
Bata d’un sol ús (2 dies)
Ceràmica (5 dies)
Metall (5 dies)

Adaptat de Kampf, G; Todt, D.; Pfaender, S. and Steinmann: “Journal of Hospital Infection”, 104, y de van Doremalen et al.: “The New England Journal of Medicine”. April 5   

Els coronavirus humans poden romandre infecciosos en superfícies inanimades a temperatura ambient fins a 9 dies. A una temperatura superior a 30°C, la durada de la persistència és més curta. No obstant això, a 4°C, la persistència pot incrementar fins a 28 dies. Així mateix, s’ha demostrat que a temperatura ambient el coronavirus persisteix millor a una humitat relativa de l’50% en comparació amb el 30%. Cal destacar que els coronavirus que afecten els animals, persisteixen amb capacitat infectiva, fins i tot fins a 28 dies.

La transmissió de la SARS–CoV–2 per mitjà d’aerosols està demostrada ja que roman en els aerosols per espai d’hores i en les diverses superfícies, des d’hores fins a diversos dies com hem indicat.

Les mesures de confinament i protecció individual són sens dubte les eines més útils per evitar contagis i per tant la propagació de la pandèmia.

Bibliografia recomanada

Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales.

Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo.

Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual.

World Health Organization. Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). WHO; 2020. Situation Report 23.

World Health Organization. Infection prevention and control during health care when novel coronavirus (nCoV) infection is suspected. Interim Guidance. WHO: Geneva; 2020. Disponible en: https://www.who.int/publications‐detail/infection‐prevention‐and‐control‐during‐health‐care‐ when‐novel‐coronavirus‐(ncov)‐infection‐is‐suspected

European Centre for Disease Prevention and Control. Infection prevention and control for the care of patients with 2019‐nCoV in healthcare settings. ECDC: Stockholm; 2020. Disponible en: https://www.ecdc.europa.eu/en/publications‐data/infection‐prevention‐and‐control‐care‐ patients‐2019‐ncov‐healthcare‐settings

Centers for Disease Control and Prevention. Interim Infection Prevention and Control Recommendations for Patients with Confirmed Novel Coronavirus (2019‐nCoV) or Patients Under investigation for 2019‐nCoV in Heath care Settings. CDC: Atlanta; 2020. Disponible en: https://www.cdc.gov/coronavirus/2019‐nCoV/hcp/infection‐control.html

Guía Técnica del INSST relativa al uso de equipos de proteccion individual en el trabajo Apéndice 6 de la Guía Técnica del INSST relativa a la exposición a riesgos biológicos

NTP 787: Equipos de protección respiratoria: identificación de los filtros según sus tipos y clase

NTP 938: Guantes de protección contra microorganismos

NTP 772: Ropa de protección contra agentes biológicos

NTP 813: Calzado para protección individual: Especificaciones, clasificación y marcado

NTP 1143 Guantes de proteccion frente a microorganismos

UNE‐EN 149:2001 + A1:2010 Dispositivos de protección respiratoria. Medias máscaras filtrantes de protección contra partículas. Requisitos, ensayos, marcado

UNE‐EN 143:2001+ A1:2006 Equipos de protección respiratoria. Filtros contra partículas. Requisitos, ensayos, marcado

UNE‐EN 140:1999 Equipos de protección respiratoria. Medias máscaras y cuartos de máscara. Requisitos, ensayos, marcado

UNE‐EN ISO 374‐5:2016, Guantes de protección contra productos químicos y los microorganismos peligrosos. Parte 5: Terminología y requisitos de prestaciones para riesgos por microorganismos. (ISO 374‐5:2016) (Ratificada por la Asociación Española de Normalización en junio de 2017).

UNE‐EN 14126: 2004 y UNE‐EN 14126: 2004/AC: 2006 Ropa de protección. Requisitos y métodos de ensayo para la ropa de protección contra agentes biológicos

UNE‐EN 14605:2005 + A1:2009, Ropa de protección contra productos químicos líquidos. Requisitos de prestaciones para la ropa con uniones herméticas a los líquidos (Tipo 3) o con uniones herméticas a las pulverizaciones (Tipo 4), incluyendo las prendas que ofrecen protección únicamente a ciertas partes del cuerpo (Tipos PB [3] y PB [4])

UNE EN 166:2002, Protección individual de los ojos. Especificaciones.

Ministerio de Trabajo y Economía Social. 30 de marzo 2020. Procedimiento de actuación para los servicios de prevención de riesgos laborales frente a la exposición al SARS‐Cov‐2

Kampf, G; Todt, D.; Pfaender, S. and Steinmann, E. 2020. Journal of Hospital Infection.104: 246-251

Van Doremalen et al. 2020. The New England Journal of Medicine. April 5. 1-2