Joan Oró Florensa (1923-2004) és el protagonista del vint-i-novè lliurament que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica a les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la seva història i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. Considerat un dels científics espanyols més reconeguts en l’àmbit internacional per la seva aportació a l’estudi de l’origen de la vida, l’acadèmic va ser membre de diversos comitès d’investigació de la NASA i president de la Societat Internacional per a l’Estudi de l’Origen de la Vida. La selecció d’aquests escollits acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja quatre anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.
Nascut a Lleida, Oró va destacar aviat als estudis i es va desplaçar a Barcelona, on es va llicenciar en Ciències Químiques. D’origen modest, va haver de treballar al forn familiar fins que va poder pagar-se el viatge i els estudis a Houston (Estats Units), on va anar ja casat i amb tres fills. Tot i que la seva idea inicial era estudiar Enginyeria Química, va esdevenir investigador de metabolisme al costat de Donald Rappaport, professor de Medicina de la Universitat de Houston. El 1956 es va doctorar en aquest centre i es va centrar en els estudis sobre la bioquímica dels primers moments de la vida sobre la Terra.
Dedicat a la investigació i la docència, el 1959 va descobrir la síntesi de l’adenina a partir del cianur d’amoni o d’hidrogen, poderosos verins. Aquests experiments van obrir la via per a d’altres que van permetre fer la síntesi en laboratori de tots els components dels àcids nucleics. Els seus descobriments el van portar a postular la influència dels estels a l’aparició de la vida sobre la Terra, i el 1961 va proposar que les seves col·lisions podrien haver contribuït a augmentar els compostos de carboni a la Terra, i d’aquesta manera haver afavorit la síntesi prebiòtica de les molècules bioquímiques. Això el va portar a ser considerat el precursor de la Teoria de la Panspermia, recollida en els seus termes generals en el seu llibre “El origen de la vida”.
Dr. Joan Oró
Des del 1962 va participar en projectes d’investigació de la NASA i va ser un dels principals científics que van estudiar les mostres lunars del Projecte Apollo i de l’atmosfera i superfície marcianes que va analitzar el Projecte Viking. El 1973 va presidir la primera reunió de la Societat Internacional per a l’Estudi de l’Origen de la Vida i va crear a Lleida la Fundació Joan Oró per a la promoció de la recerca científica. Va tornar a Espanya el 1994 i va impulsar la construcció de l’Observatori Astronòmic del Montsec. Entre els premis amb els quals va ser reconegut destaquen la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic, la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Aeronàutic, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya o la Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi. El 2003 va ser reconegut pel Rei Joan Carles I com marquès d’Oró pels seus treballs de recerca. Va triar per al seu escut d’armes la fórmula de l’adenina.
Com destacat i actiu membre de la Reial Acadèmia, en la sessió itinerant celebrada a Balaguer (Lleida) el 1982 va pronunciar una conferència “Las investigaciones espaciales: de Balaguer a Marte”, que la RAED atresora amb orgull.
