La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) reprèn la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història i després ressenya la figura dels sis presidents-degans que ha tingut des de la seva fundació a principis del segle XX fins a completar un cicle dedicat a tots els seus màxims representants institucionals ja desapareguts torna a destacar en aquest vint-i-tresè lliurament a altres de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la seva història i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. És el cas de la reconeguda pedagoga Concepción Sainz Amor (1897-1994), impulsora de les anomenades Missions Pedagògiques que durant la dècada dels anys 30 de segle passat van portar l’escola al món rural espanyol. La selecció d’aquests selectes acadèmics de tots els àmbits del coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys on hi apareixen personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.

Nascuda a Cebolleros (Burgos), va cursar estudis de magisteri a l’Escola Normal de Burgos i, després d’aprovar les oposicions el 1918, va exercir com a mestra en petits municipis rurals de La Rioja com Aldeanueva de Ebro, Rincón de Soto, Pedroso i Alberite. Va decidir alternar la seva activitat de mestra amb una notable activitat d’estudis i viatges a l’estranger participant en congressos i visitant diferents països per compte propi durant els períodes de vacances o mitjançant beques de la Junta d’Ampliació d’Estudis. El 1934 va obtenir la llicenciatura en Pedagogia a la Universitat de Barcelona i va exercir com a directora de les escoles Ramon de Penyafort a la capital catalana.

Des de la proclamació de la República el 1931 va mantenir una intensa activitat en les Missions Pedagògiques que es van portar a terme a nombrosos municipis rurals, liderant i escrivint el que aviat es convertiria en un manual de referència, “La escuela rural activa” (1933), a més de moltes altres publicacions pedagògiques fonamentades en el mètode de Maria Montessori i el moviment de la Nova Educació. Acabada la guerra va ser expedientada, acusada de pertànyer a la Federació de Treballadors de l’Ensenyament-UGT, de col·laborar amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular i d’haver publicat articles en revistes de l’àmbit de la Institució Lliure d’Ensenyament i com a conseqüència va quedar suspesa de sou i feina durant el curs 1941-1942 i inhabilitada per a ocupar càrrecs directius.

Durant aquest període d’ostracisme, l’acadèmica va finalitzar el seu doctorat amb la tesi “Ideas pedagógicas del Padre Feijoo”, llegida a Madrid al maig del 1945, a més d’iniciar els seus estudis i investigacions sobre el Test de Rorschach i la seva aplicació en el diagnòstic escolar. Després de la seva readmissió com a docent a l’ensenyament nacional a la docència va tornar a treballar com a directora de diversos centres i des de 1954 també com a docent en la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona. La seva valuosa trajectòria li va valer el reconeixement de la llavors Acadèmia de Doctors del Districte Universitari de Barcelona, ​​on va ingressar com a acadèmica. El seu discurs d’ingrés s’hi suma a una significativa obra de referència en pedagogia i literatura infantil i juvenil.