Mateo Valero posa el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació com a exemple de cohesió entre administracions
Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i acadèmic d’honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), destaca la capacitat de la ciència i la recerca per superar les discrepàncies polítiques i de competències que es donen entre les administracions espanyoles, i en particular l’actual desavinença entre el Govern d’Espanya i el de la Generalitat de Catalunya, posant com a exemple el model de gestió de centre que dirigeix, ubicat a Barcelona. “Des que vam començar el 1984 hem sobreviscut a molts governs, ministres i secretaris d’Estat. I el BSC-CNS no és l’únic exemple, també hi ha el del Sincrotró Alba, ubicat a Sant Cugat de Vallès. I això es deu al fet que aquests projectes són bons per a tothom. Perquè de cada euro que s’hi inverteix vénen 12 de fora. Hem aconseguit ser un punt de col·laboració entre institucions i establir l’entorn adequat per generar idees”. Valero ha fet aquesta reflexió al programa “Despierta, Aragón”, d’Aragón Radio.
En una intervenció emotiva que ha comptat també amb la intervenció de l’alcalde del seu poble natal, Alfamén, l’acadèmic d’honor electe ha recordat la seva infància a aquest petit municipi saragossà que va deixar als nou anys animat pels seus mestres, que el van impulsar a seguir els seus estudis a Saragossa. A dia d’avui, aquell humil col·legi on va aprendre a llegir porta el seu nom, en el que considera el millor homenatge dels molts que ha rebut al llarg dels últims anys per part d’institucions i organismes internacionals de primer nivell.
Dr. Mateo Valero
Valero ha destacat els avenços tecnològics que li ha tocat viure, detenint-se en els tres que considera més determinants: “Quan jo estudiava es va dissenyar el primer transistor, però ningú tenia previst el que ha arribat a passar gràcies a aquest avanç. És un dels tres invents més importants, com el descobriment de l’estructura de la doble hèlix de l’ADN o el desenvolupament de la intel·ligència artificial. És quelcom del que tothom està parlant ara i el que està canviant la nostra concepció de món, com ho seran en un futur els computadors quàntics”, ha explicat. En aquest sentit, sobre el futur de la supercomputació ha considerat que no passarà per fer computadors més ràpids i amb major capacitat com els actuals. “Jo els anomeno aquests bojos trastos. Però ara mateix són l’element que més ha influït en la Humanitat, perquè ens permet avaluar mitjançant la simulació coses que d’altra manera seria impossible. La simulació és l’únic que tenim on no hi pot haver laboratoris”, ha explicat.
El programa “Despierta Aragón” tracta de donar a conèixer, mitjançant entrevistes en profunditat, a personatges inspiradors nascuts a l’Aragó o que treballin en la comunitat. Doctor en Telecomunicacions, professor i investigador, Valero ha impulsat l’evolució tant del Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona com d’un dels supercomputadors més potents d’Europa: el MareNostrum. Aquest és el nom genèric que utilitza el BSC-CNS per referir-se a les diferents actualitzacions del seu supercomputador més emblemàtic i més potent d’Espanya. La primera versió va ser instal·lada el 2005 i actualment n’està en funcionament la quarta. MareNostrum 4 es va posar en marxa el passat mes de juliol i se situa en el lloc 16 dels supercomputadors amb més rendiment a nivell internacional. Actualment dedica a la producció científica i de la innovació un total de 11,1 Petaflops, el que li confereix la capacitat de fer 11.100 bilions d’operacions per segon.
Aquesta capacitat augmentarà en breu, en la versió MareNostrum 5, quan s’incorporin al superordinador clústers de tecnologies emergents que en l’actualitat s’estan desenvolupant als Estats Units i el Japó. MareNostrum 4 ha estat qualificat també com el superordinador més interessant del món per l’heterogeneïtat d’arquitectures que tindrà un cop la seva instal·lació estigui completa. En la seva nova versió, la seva velocitat total serà de 200 Petaflops, el que li permetrà realitzar 200.000 bilions d’operacions per segon. Els diferents components estan connectats entre si a través d’una xarxa d’alta velocitat.
