L’acadèmic Francisco Kerdel recorda com va impulsar la creació de la Càtedra Simón Bolívar d’Estudis Llatinoamericans
Dr. Francisco Kerdel-Vegas
Francisco Kerdel, acadèmic de número de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Veneçuela, de l’Acadèmia de Ciències Físiques, Matemàtiques i Naturals de Veneçuela i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha posat al dia l’estudi “Cómo nació la Cátedra Simón Bolívar de estudios Latinoamericanos de la Universidad de Cambridge”, publicat per primera vegada el 2010 a partir de la seva pròpia experiència com a impulsor d’aquesta reconeguda Càtedra nascuda el 1968 amb el suport de les autoritats veneçolanes i la companyia petrolífera Shell.
“Era el 1967 i jo gaudia del meu any sabàtic a la Universitat de Cambridge com a investigador a la secció de Patologia Experimental de l’Institut de Fisiologia Animal del Centre d’Investigació d’Agricultura. Simultàniament era agregat científic de l’Ambaixada de Veneçuela al Regne Unit. Es va donar en aquell temps la feliç circumstància que el president Raúl Leoni designés com a ambaixador a Miguel Ángel Burelli, a qui coneixia, igual que a la seva dona, María Briceño, d’anys enrere. Miguel Ángel no només em va convidar a la seva presentació de credencials a la reina Isabel II al Palau de Buckingham, sinó que em va demanar que pensés en algun projecte significatiu per estrènyer les relacions culturals i científiques entre Veneçuela i Gran Bretanya. Li vaig prometre pensar algunes idees per ser estudiades conjuntament”, inicia Kerdel el seu relat.
D’aquest impuls inicial va néixer un projecte que s’acabaria convertint en una de les principals iniciatives acadèmiques, pioneres en aquell moment, i de col·laboració entre el Regne Unit, Veneçuela i tota Hispanoamèrica per extensió. Des de llavors, fa ja més de cinc dècades, la Càtedra Simón Bolívar i Centre d’estudis Llatinoamericans de la Universitat de Cambridge té com a objectiu el foment de la investigació i ensenyament d’Amèrica Llatina a Cambridge, oferint programa de màster i de doctorat, a més de servir com a centre de suport i supervisió per a estudiants doctorals. Així mateix dóna suport a projectes d’investigació, organitza conferències i accepta acadèmics convidats.
“De la importància de la Càtedra hi ha molt a dir; suposo que els més autoritzats per fer-ho són els que han estat professors d’ella a Cambridge: Octavio Paz, Marcel Roche, Beatriz Sarlo, Fernando Henrique Cardoso, Mario Vargas Llosa, Guillermo O’Donnell, Asdrubal Batista, Allan Brewer Carías o Carlos Fuentes, entre d’altres. Personalment vaig tenir ingerència en la selecció de dos d’ells, tots dos col·legues: primer, un home clau en l’eradicació de la malària a Veneçuela, Arnoldo Gabaldón. I després, ja com a ambaixador al Regne Unit, vaig proposar a Blas Bruni Celli, acadèmic numerari de quatre Acadèmies Nacionals”, conclou Kerdel.
