Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, ingressa a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914
Joaquín Callabed, doctor en Medicina i Cirurgia i president del Club de Pediatria Social, ha ingressat com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que s’ha celebrat aquest dimecres, 16 de gener, al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED. El recipiendari ha llegit el discurs d’ingrés “Una mirada a Santiago Ramón y Cajal en su perfil humano y humanista”. Li ha respost en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i vicepresident Pedro Clarós.
Al seu treball, el nou acadèmic repassa de forma exhaustiva la figura i l’obra del premi Nobel de Fisiologia i Medicina espanyol des de la seva infància i adolescència a l’Alt Aragó, el seu batxillerat a Osca i els seus estudis de Medicina a Saragossa a les seves càtedres i docència primer a València i després a Barcelona, on començaria una apassionant carrera com a investigador que culminaria a l’Institut Nacional d’Higiene i al Laboratori d’Investigacions Biològiques de la Universitat de Madrid. Els seus estudis el portarien a la concessió del Nobel a 1906. Callabed, així mateix, ressenya el Ramón y Cajal menys conegut, apassionat del dibuix, la pintura i la fotografia, a més de la seva obra literària.
L’estudi incideix en la influència que van tenir en les investigacions d’aquest reconegut científic tant el context social i històric de l’època en què li va tocar viure com els avenços en els diferents camps de la medicina que ell mateix va ajudar a desenvolupar. Va ser, a més, el primer gran científic espanyol reconegut internacionalment que es va obrir als principals fòrums internacionals i que va contribuir a treure a Espanya d’un aïllament endèmic.
Callabed acaba la seva reflexió lamentant les llacunes que encara existeixen sobre una figura decisiva en la medicina. De Ramón y Cajal, assenyala l’autor, no s’han publicat encara ni les seves obres completes, ni el seu epistolari sistemàtic. Tampoc existeixen edicions crítiques dels seus textos més importants ni anàlisis monogràfics sobre els temes centrals de la seva producció. “Cal estudiar més i mitificar menys al savi Cajal”, conclou Callabed.