Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 22 de novembre al simposi que l’Institut d’Estudis Catalans, junt amb aquesta càtedra, va dedicar a la figura i l’obra del poeta i periodista català Carles Fages de Climent. Vilallonga va presentar el treball “Fages de Climent, el paisatge i els clàssics”.
A la jornada també van participar els estudiosos de la seva obra Enric Pujol, amb la conferència “Història i nissaga dels Fages i els Climent”; Jordi Pla, que va aportar els trets clàssics i noucentistes de l’autor; Antoni Cobos, que es va centrar en els seus epigrames; Joan Ferrerós, que va dedicar el seu treball a l’obra com a dramaturg de Fages de Climent; Jordi Canet, que va abordar el seu ampli epistolari; Anna Teixidor, amb un treball que es va basar en la seva obra com a periodista; Jaume Guillamet, que el va situar a l’Empordà i les seves llegendes; Nil Ventós, qui ho va situar al Cap de Creus, un altre dels seus referents literaris, i Maria Nunes, que va traçar l’itinerari literari de Fages de Climent a Barcelona. La sessió va concloure amb una lectura dramatitzada del seu poemari “Les bruixes de Llers” a càrrec de l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona.
El simposi va respondre a la celebració de l’Any Fages de Climent 2018, en què es commemora el 50è aniversari de la seva mort. Nascut a Figueres el 1902, el poeta va ser amic de Salvador Dalí, amb qui va desenvolupar diversos projectes culturals. Fages va contribuir a la mitificació literària de la seva comarca nativa prenent l’Empordà, la tramuntana i la seva gent com a temàtica bàsica d’una múltiple producció literària.
