La biomimètica centra la inauguració del nou curs de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya
Arturo Romero, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, va abordar el tema de “La bioinspiración como herramienta de la tecnología” durant el discurs inaugural del Curs Acadèmic 2018-2019 d’aquesta institució, celebrat a Madrid el passat 17 d’octubre sota la presidència d’Antonio Bascones i en presència de més de 200 acadèmics i convidats entre els quals hi havia el president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), Alfredo Rocafort; l’acadèmica de número d’ambdues institucions Maria Àngels Calvo, i l’acadèmic de número electe de la RAED Aldo Olcese, en el que va ser una mostra de l’estreta relació que mantenen totes dues Reials Acadèmies.
Romero va destacar com al llarg de la història la natura ha estat una recurrent font d’inspiració per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia. Només cal apreciar els enginys de Leonardo da Vinci o la gènesi de les teories d’Isaac Newton. Tot i així, no va ser fins a la dècada dels anys 70 del segle passat quan es va introduir el concepte del biomimetisme per definir un procés d’innovació basat en la imitació de sistemes biològics que avui en dia, quan la sostenibilitat és una necessitat imperiosa davant l’esgotament i degradació de les fonts naturals, cobra un significat especial.
“La intel·ligència col·lectiva és la que fa dels algoritmes bioinspirats candidats perfectes per buscar solucions quan es presenten problemes no determinístics en els camps de l’economia, el comerç, l’enginyeria, la indústria o la medicina -va assenyalar Romero a la seva exposició-. Els algoritmes d’optimització per colònia de formigues s’han fet servir en molts camps i situacions que poden anar des del càlcul de rutes d’una flota de transport, planificació dels horaris de vol del personal aeri, fabricació d’automòbils o optimització dinàmica de processos químics fins a les xarxes neuronals, optimització de funcions numèriques, sistemes difusos, processament d’imatges, control de sistemes o intel·ligència artificial”.
L’acadèmic va instar els seus col·legues a conèixer els últims avenços bioinspirats pel seu potencial en nombrosos camps de la ciència i la tecnologia. “La imitació i recreació d’algunes característiques dels sistemes biològics en sistemes inanimats o tecnològics és una bona estratègia per resoldre molts problemes que es plantegen a les nostres societats. A mesura que el funcionament del món creat per les activitats humanes es vagi semblant al funcionament del món natural majors seran les nostres possibilitats de romandre en ell”, va concloure.