El Nobel i acadèmic Jerome Friedman planteja el repte de dividir el quark, la part més petita de la matèria que ell mateix va descobrir
Dr. José Ramón Calvo – Dr. Jerome Isaac Friedman
Jerome Isaac Friedman, premi Nobel de Física el 1990 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 26 d’abril al cicle “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel”, que se celebra al CosmoCaixa de Barcelona organitzat per l’Obra Social La Caixa i la RAED, amb la conferència “¿Estem realment fets de quarks? Are we really made of quarks?”, on es va preguntar si la part més petita de la matèria, el quark, no pot albergar encara elements més petits.
Friedman va explicar com els últims descobriments del Centre Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN) confirmen l’existència real dels quarks i que el que la física encara no ha descobert probablement és més del que sabem avui dia. Tot i així, va assenyalar, la tecnologia actual no ens permet anar més enllà. En aquest sentit, l’acadèmic recorda que fins entrada la dècada dels 80 del segle passat la comunitat científica tampoc reconeixia l’existència d’aquests fermions. “Es deia que funcionaven en una representació teòrica, però que no eren reals, i que en qualsevol cas eren estructures difuses, però no partícules elementals”, va assegurar.
Ara, va prosseguir Friedman amb la seva argumentació, és tan habitual dir que l’àtom de carboni es compon de 6 electrons, 6 protons i 6 neutrons com que consta de 6 electrons i 36 quarks. “Els primers estudis que realitzem a l’accelerador lineal de la Universitat de Stanford i al Centre de Tecnologia de Massachusetts (MIT) entre 1967 i 1974 ens van permetre afirmar que els quarks tenien una estructura pròpia i una dinàmica pròpia. I a poc a poc els teòrics van abandonar les anteriors teories sobre la matèria”, va indicar el físic, que al seu discurs va abordar tota la trajectòria de la investigació de la física nuclear i quàntica fins arribar al moment actual, en què la teoria de les Supercordes suggereix que els constituents fonamentals de la realitat són cordes d’una longitud de Planck.
Al cicle de CosmoCaixa ja han participat altres tres guardonats amb el Nobel i acadèmics d’honor de la RAED: Aaron Ciechanover i Ada Yonath, premis Nobel de Química, i Richard Roberts, premi Nobel de Medicina. “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel” conclourà el proper 7 de juny amb la participació del Nobel de Física i també membre honorari de la Reial Acadèmia Sheldon Glashow, qui exposarà el treball “Descobriments accidentals en la ciència”. Ciechanover, Yonath i el mateix Friedman també han participat en el cicle “Talento Nobel”, organitzat a Sevilla per la Fundació Cajasol i la Reial Acadèmia.
