Discurs de Dilma Rousseff | Reial Acadèmia Europea de Doctors

L’expresidenta Dilma Rousseff clama a Barcelona per l’alliberament de Lula da Silva i la restitució democràtica al seu país

Dilma Rousseff, expresidenta del Brasil, va fer una crida a la comunitat internacional perquè treballi en “el restabliment de la democràcia” al seu país i en l’alliberament del també expresident Lula da Silva, empresonat després de ser condemnat per corrupció, durant la seva intervenció, dijous passat, 12 d’abril, en un acte celebrat per la Real Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) a Barcelona. Rousseff va pronunciar el discurs “Brasil, mi experiencia como presidenta”, on va repassar el seu mandat presidencial entre el 2011 i el 2016 i va explicar l’actual situació social i política que viu el país. La sessió va comptar amb el suport de la Càtedra d’Estudis Iberoamericans de la Universitat Carlos III de Madrid.

Excma. Sra. Dilma Rousseff

“Hi ha un cop d’Estat i un pres polític al Brasil. Lula va ser pres perquè era el favorit per tornar a guanyar les eleccions, però no hem volgut forçar la situació perquè no podíem provocar un bany de sang. No tenim por, som innocents” , va declarar l’expresidenta, que va denunciar com els interessos de determinats estaments socials, polítics i militars estan darrere del que va considerar una manipulació de la justícia brasilera per acabar amb les polítiques socials que van impulsar Lula da Silva i ella mateixa. “Han compromès el poder judicial i polititzat la justícia. La comunitat internacional ha de veure-ho i fer que torni la democràcia al Brasil”, va sentenciar.

Rousseff va tractar també de desmuntar els arguments que van portar a la seva destitució per l’ús indegut de fons públics. “El 2008, amb la crisi, no teníem deute amb bancs estrangers. Vam reduir impostos i vam aconseguir contenir-la. En aquell moment, fins i tot el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz va dir que la crisi al Brasil estava controlada, però van aconseguir crear una crisi política artificial. Amb quatre mesos de mandat van iniciar el procés de destitució. Res no s’aprovava al Congrés i no vam poder fer inversions. Va ser una gran mentida que no tinguéssim control fiscal. Em van demanar moltes vegades de renunciar, però no ho vaig fer per una qüestió democràtica, no es lliurarien de destituirme sense cap delicte que atribuir-me, com finalment van fer”, va assenyalar.

Per l’expresidenta brasilera, va ser l’èxit de les polítiques socials i el límit a la injustícia el que va acabar amb el seu Govern. “Quan el Partit dels Treballadors va assumir el Govern al Brasil estàvem en una profunda crisi, amb un gran deute a l’FMI. L’elit política deia que no podríem afrontar la situació. Brasil era el país amb més desigualtat i teníem 36 milions de persones en situació de misèria i al mapa de la fam de l’ONU. Però paradoxalment teníem una indústria sofisticada, una intensa activitat d’extracció de petroli i una gran productivitat agrícola”.

El discurs de Rousseff va ser respost per l’acadèmic de número Santiago Castellà, qui va elogiar el seu paper tant com a presidenta com, ara, portaveu d’un ampli sentiment de la societat brasilera. L’acadèmic va assenyalar, així mateix, que aquest acte servia també per posar de manifest la vocació permanent de la RAED d’acollir un “debat acadèmic obert i actual, de crítica intel·lectual, sense refusar ni polèmiques, ni complexitats, sense refugiar-se en torres d’ivori, ni en palaus d’hivern. Dilma Rousseff és part de la història recent del món, del present convuls sovint inintel·ligible, i del futur que tots volem construir des dels valors de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat entre tots les dones i homes del planeta”.

Uns arguments en què va incidir el també acadèmic de número Joan Francesc Pont. “Rousseff va ser destituïda per una minúcia comptable. Per acudir als bancs públics per finançar les polítiques socials d’uns fons que després van ser restituïts. I la gent que va sortir al carrer ho va fer per protestar contra polítiques de progrés. Potser no convenia que aquests milions de persones que començaven a llegir i escriure deixessin de ser mà d’obra barata. Va ser una rebel·lió realitzada amb joc brut”, va assenyalar l’acadèmic.

La sessió va estar conduïda i moderada pel també acadèmic numerari i president de l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED José Ramón Calvo. A la seva conclusió, el president de la Junta de Govern de la RAED, Alfredo Rocafort, va imposar a Rousseff la Medalla del Centenari de la institució.