“El pes de Catalunya en el total de la inversió de l’Estat es redueix a un 9,1% quan la seva contribució al PIB espanyol representa un 19%”
Dr. Oriol Amat i Salas
Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra, president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat al diari digital Via Empresa l’article “Pressupost de l’Estat del 2018: més infrafinançament per a Catalunya”, on assenyala com als Pressupostos Generals de l’Estat, que ha presentat el Govern per a la seva aprovació, Catalunya segueix patint un dèficit de finançament i d’inversió que “seguirà frenant l’economia catalana i perjudicant el benestar dels seus ciutadans”.
Amat recorda que segons els càlculs realitzats per la Generalitat amb mètodes consensuats per un grup plural d’experts, la mitjana del dèficit fiscal de Catalunya dels últims anys se situa al voltant dels 16.000 milions d’euros (8% del producte interior brut). “Són més de 43 milions diaris, import superior a la despesa diària de la Generalitat en sanitat, salut i despesa social”, assenyala. En els pressupostos que ha presentat el Govern, del total d’inversió regionalitzada, Catalunya rebrà 1.349 milions d’euros, que representen el 13,3% del total d’inversió de l’Estat. Tot i així, destaca Amat, la població catalana representa el 16,2% del total d’Espanya i la contribució catalana al Producte Interior Brut supera el 19% del total.
Tot i que per a l’expert, els números encara s’han de considerar més a la baixa i el greuge per a Catalunya és encara més gran, “ja que a la inversió regionalitzada no s’inclouen 4.662.000 d’euros que l’Estat invertirà bàsicament a Madrid (museus estatals, ministeris i connexions de Madrid amb la resta de les comunitats autònomes) -argumenta-. Si tenim en compte tota la inversió, el pes de Catalunya en el total de la inversió estatal es redueix fins al 9,1%”.
Amat també denuncia que bona part de la inversió pressupostada per a Catalunya no s’executa i eleva al 60% el grau d’execució dels darrers anys, mentre que a d’altres regions s’executa més del que es pressuposta. “És lògic que les regions més riques contribueixin amb la seva solidaritat a millorar les regions més pobres, però el que no és just és que Catalunya acabi més pobre que moltes regions que reben la seva solidaritat. Així ho posa de manifest l’Índex Europeu de Progrés Social, que mesura la capacitat de les regions per cobrir les necessitats bàsiques dels seus ciutadans”, conclou l’acadèmic.
