“Aquesta revolució suposa la liquidació d’una manera d’entendre la vida com potser mai abans s’havia vist”
Josep Ignasi Saranyana, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president de la seva secció de Ciències Humanes, participarà al costat dels també acadèmics de número de la RAED Armand Puig i Francesc Torralba i l’acadèmic de número electe Santiago Bueno al congrés internacional “Què va ser el 1968? Una lectura mig segle després”, que tindrà lloc entre els propers 17 i 19 de gener a l’Ateneu Universitari Sant Pacià i al paranimf de la Universitat de Barcelona. Un esdeveniment que compta amb la col·laboració del Pontifici Comitè de Ciència Històrica. Alfredo Rocafort, acadèmic de número i president de la Reial Acadèmia, forma part del comitè científic d’honor.
Al congrés intervindran ponents de nombrosos centres acadèmics d’Europa i Amèrica del Nord, que reflexionaran des d’una punt de vista humanístic sobre el maig francès, el seu correlat als Estats Units i les seves repercussions a nivell internacional. “És obvi que el 68 s’inscriu amb lletres majúscules al cicle revolucionari dels temps moderns. No va ser una revolució tan violenta com la francesa ni com la russa, però ha estat l’única, fins ara, protagonitzada per les classes burgeses del primer món”, reflexiona Saranyana sobre uns fets protagonitzats per joves universitaris.
“Alguns experts a l’anàlisi històrica consideren que aquesta revolució té molta més profunditat que les anteriors, ja que suposa la liquidació d’una manera d’entendre la vida com potser mai s’havia vist fins ara des de l’enderroc de l’ordre antic -prossegueix la seva anàlisi l’acadèmic-. Heus aquí per què els ponents d’aquest congrés no només es limitaran a analitzar les influències filosòfiques i teològiques que van quallar després de l’esclat del 68, sinó que també miraran d’establir les conseqüències d’aquesta revolta en els nous usos i hàbits de vida emergits en les últimes dècades que ja comencen a ser detectats i assenyalats per la historiografia, la sociologia i les altres ciències de l’esperit”.
El congrés s’estructurarà en tres blocs. El primer es dedicarà a l’anàlisi històrica dels fets, per regions geogràfiques: París, Frankfurt-Berlin, Berkeley, la violenta repressió de l’Exèrcit a Mèxic i Barcelona, i la sorpresa que va suposar a Moscou. El segon estudiarà algunes idees que van confluir en aquesta revolució del 68: el marxisme heterodox de Frankfurt, el marxisme gramscià, Freud i Nietzsche i els moviments feministes. I el tercer bloc analitzarà les influències més significatives en la vida eclesial, la teologia, la política, l’educació, el cinema i la literatura.
