Els acadèmics José Luis Salido i José Manuel Calavia han participat al III Congrés sobre Govern Corporatiu de les societats de capital
José Manuel Calavia, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i José Luis Salido, professor de la Universitat de Barcelona, acadèmic de número i secretari de la Junta de Govern de la RAED, van participar al III Congrés sobre Govern Corporatiu de les Societats de Capital, organitzat per la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Les sessions es van celebrar els passats 16 i 17 de novembre a la seu de l’ICAB.
Calavia va moderar la primera taula rodona, en la qual es va debatre des de la problemàtica judicial que genera la impugnació dels acords socials fins a la protecció legal de les minories i els pactes entre socis, recorrent aspectes com el dret al dividend, el finançament de les empreses, el dret a la informació dels socis i la impugnació d’acords societaris abusius. Qüestions que avui dia resulten de cabdal importància i que són de gran interès tant per als operadors econòmics com jurídics. Van participar en aquest debat la magistrada Bárbara Córdoba, els advocats i professors universitaris José María Rojí i José María Soria i els professors Rafael Guasch i Joan Jané.
Salido, per la seva banda, va participar com a ponent a la tercera taula rodona del congrés, relativa a la retribució dels administradors socials. La seva ponència va tractar sobre la possibilitat o no de compatibilitzar les funcions d’administrador d’una companyia amb un treball per compte aliè a la mateixa i quina és la naturalesa jurídica dels vincles que aquesta situació genera. En definitiva, determinar quin és l’estat de la qüestió pel que fa a l’anomenada “teoria del vincle” després de la reforma de la llei de societats de capital. L’acadèmic va concloure que “la compatibilitat entre el càrrec de conseller i un treballador amb contracte de treball ordinari segueix sent possible, tant en l’opinió de la Direcció General de Registres i del Notariat com de la jurisprudència més recent”.