Ismail Serageldin, director de la Biblioteca d’Alexandria i ex-vicepresident del Banc Mundial; Rosalía Arteaga, escriptora i ex-presidenta de l’Equador i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Jordi Gracia, catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona, i els també acadèmics de la RAED experts a la figura i l’obra cervantina Joan Francesc Pont i Xabier Añoveros van destacar la dimensió literària, lingüística, social i política de Miguel de Cervantes a l’acte d’homenatge que li va retre l’Acadèmia amb motiu del quart centenari de la seva mort el 19 de desembre.

1ª Conferencia: IV Centenario de la muerte de Miguel de Cervantes

“Cervantes va ser un geni com mai abans el món va veure i Don Quixot la primera novel·la moderna”, va destacar Serageldin. “La seva figura no només és important per a les lletres espanyoles, sinó per l’esdevenir d’Iberoamèrica i la universalització de la llengua espanyola”, va afegir Arteaga. “Cervantes és un gran creador d’arquetips, de models de virtut que tenen la capacitat de ser universals. És un prerevolucionari, predemócrata i en la seva obra es descriu una Espanya lliure, oberta i divertida per la qual reivindica la llibertat de consciència”, va reflexionar Pont. “Sense el Quixot no hagués tingut més de dues línies a la història de la literatura universal, però aquí és el geni”, va destacar Añoveros. “Va ser capaç de convertir-se en un altre creador als 70, quan abans de morir publica la culminació del Quixot”, va remarcar Gracia.

 

1ª Conferencia: IV Centenario de la muerte de Miguel de Cervantes