El catedràtico i reconegut penalista Fermín Morales adverteix al seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors (RAD), “La utopia garantista del Dret Penal a la nova Edat Mitjana”, sobre un nou context d’inseguretat jurídica encoratjada pel que denomina el nou integrisme punitiu i l’anteposició de la seguretat a la justícia.
“El jurista, en l’àmbit penal, s’interroga per si les garanties del Dret Penal, que han dotat d’identitat al model de Justícia, estan en perill o, si més no, han començat a patir un declivi inexorable, que pot conduir a una nou període d’anarquia punitiva com el que va presidir el món anterior al pensament de la Il·lustració”, considera el nou acadèmic de número de la RAD.
“L’abandonament de models i patrons jurídics tradicionals conformats pel pensament il·lustrat, que ha trobat en el marc de l’Estat de Dret un context juridicopolític adequat per a l’expansió delideario, és perceptible -prossegueix Morales a la seva argumentació-. La tornada a vells costums que havien estat eliminades per l’esdevenir històric de la modernitat és una pulsió dels temps actuals “.
Davant d’aquest nou escenari, Morales creu que ni un ordenament supranacional com el que promou la Unió Europea ni les reformes legislatives nacionals com les que es vénen donant a Espanya en les últimes dues dècades s’han encaminat a resoldre aquesta degradació. “L’equació no consisteix en la mera substitució mecànica de l’Estat modern per un altre model racional de poder supranacional, xifrat, per exemple, en la Unió Europea -exposa-. El procés és molt més complex, entre altres raons perquè la generació d’una voluntat europea en matèria penal, expressada per la Unió d’Estats, s’ha manifestat en clau principalment inquisitiva. (…) Algunes garanties dels ciutadans comencen a ser contemplades com a nous perills. Les normes de cooperació internacional en matèria penal, si no queden estrictament afectades a fins instructorios específics, poden acabar de consolidar la tendència a la inquisitio generalis a les investigacions penals “.
“Durant els últims vint anys, el Codi Penal espanyol ha estat sotmès a trenta reformes, de més o menys colat -prossegueix-. S’ha generat així una contínua situació d’inestabilitat legislativa, accentuada darrerament. Se succeeixen reformes sobre matèries noves que ni tan tan sols havien arribat a tenir jurisprudència dels tribunals. La inseguretat jurídica que genera la manca de sedimentació de la legislació penal és notable “.
L’acadèmic proposa la conscienciació de legisladors, jutges, fiscals i lletrats per emprendre el que denomina el Dret Penal mínim. “El Dret Penal mínim s’erigeix en utopia del Dret Penal per als temps postmoderns, en una utopia superadora del marasme actual. Hem de salvaguardar un Dret Penal el fi primari sigui evitar aquests escenaris punitius, que crèiem superats, però als que a poc a poc retornem “, conclou.
