Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Sociedad Civil Catalana i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Real Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre la crisi migratòria que pateix Espanya des de l’assalt massiu de ciutadans marroquins a la frontera de Ceuta els passats 30 i 31 de juliol i altres aspectes de l’actualitat espanyola en els articles “Què fem amb els menors estrangers que són a Ceuta?”, “Ceuta, città aperta”, “Fets històrics, fenòmens físics i memòria“ i “Costa avall i sense dents”, publicats al portal especialitzat Artículo 14 i el diari digital The Objective entre el 9 i el 25 d’agost.
A “Què fem amb els menors estrangers que són a Ceuta?”, l’experta jurista esbossa el dret internacional humanitari i les polítiques d’asil per aclarir la destinació que han de tenir els menors que van entrar il·legalment a la ciutat autònoma i hi romanen sense empara. “És realment sorprenent que els polítics amb comandament en plaça vulguin establir ja el repartiment o l’acollida dels menors no acompanyats que són a Ceuta entre les comunitats autònomes. Ni tan sols saben, encara, quants són, ja que, si el Govern d’Espanya parla d’uns 1.500, les autoritats ceutines i les organitzacions presents a la zona en comptabilitzen més de 4.000 i ja se’ls volen repartir. Tampoc no els han pogut identificar ni comprovar científicament que es tracti realment de menors. No s’ha buscat les famílies, tot i que sembla que n’hi ha que estan intentant trobar-los pels seus propis mitjans, mirant que tornin a casa seva”, explica.
D’altra banda, a “Ceuta, città aperta”, la vicepresidenta de la Real Acadèmia reclamava abans de la seva adopció l’aplicació de la llei de Seguretat Nacional davant uns fets descontrolats després de la irrupció d’unes 70.000 persones a la ciutat espanyola nord-africana. “Amb què ens trobem ara? Ens trobem amb una ciutat espanyola situada al nord d’Àfrica envaïda, que durant gairebé dos dies va ser una ciutat sense llei, aclaparada per una allau de gairebé tants estrangers com habitants, sense accés a la més mínima salubritat, sense aliments ni aigua, sense serveis sanitaris operatius per a un nombre tan gran de possibles usuaris, sense allotjament, sense possibilitats d’identificació per individualitzar les necessitats administratives, sense garantia de seguretat ni respecte ni per als qui hi van entrar ni per als autòctons, econòmicament col·lapsada, vivint en pràctic desemparament, sense que aquells que tenen l’obligació legal d’afrontar els fets es dignin a preocupar-se pel que deuen, uns per estar de vacances musicals i, altres, per estar pendents de l’eclipsi…”, considera.
Dra. Teresa Freixes
A “Fets històrics, fenòmens físics i memòria”, la presidenta de Citizens pro Europe porta al present, arran de la vinculació amb determinats fets històrics dels terratrèmols que ha patit la província de Granada en les últimes setmanes, l’existència al municipi lleidatà d’Els Omells d’un camp de treball del Servei d’Investigació Militar de la República. “Hi van ser enviats més de 600 presos de la presó Model de Barcelona, la majoria empresonats per motius polítics (no eren combatents capturats en combat), per ser catòlics o burgesos, homosexuals, falangistes, advocats, professors, metges, així com desertors o republicans contraris a la deriva que estava prenent el règim, especialment milicians del POUM i anarquistes, després dels Fets de Maig de 1937. Segons m’explicaven els veïns d’Els Omells, tot i que no els agradava gens fer-ho i havien de treure’ls la informació a comptagotes, pràcticament tot el poble funcionava com un camp de concentració, sense que ells, també exhaustivament vigilats, poguessin prendre contacte amb els presos”, narra.
Finalment, a “Costa avall i sense dents”, Freixes enumera una sèrie d’episodis que han portat el Govern a mantenir fràgils equilibris parlamentaris sense arribar a exercir les seves funcions com correspondria a qualsevol govern democràtic. “L’executiu sanchista pretén governar sense tenir en compte que el nostre sistema constitucional respon als principis de les monarquies parlamentàries, no a populismes presidencialistes, que és a què ens volen habituar. És molt possible que sigui aquesta al·lèrgia al Parlament el que hi ha darrere de no voler aplicar les normes adequades a la situació de Ceuta, mitjançant la declaració d’interès per a la seguretat nacional, que implicaria haver-la d’anar a explicar al Congrés; per no fer-ho, en lloc de crear un comandament únic, que és el que prescriu la llei, detallant-ne les atribucions, li posen el sambenito de coordinador al ministre Ángel Torres perquè s’ho faci amb la situació. Creatius sí que ho són. El dolent és que aquest creacionisme és poc operatiu”, conclou.
Llegir “Què fem amb els menors estrangers que són a Ceuta?”
Llegir “Ceuta, città aperta”
Llegir “Fets històrics, fenòmens físics i memòria”
Llegir “Costa avall i sense dents”
