Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre l’actualitat política espanyola i internacional als articles “El cálculo sobre el odio”, “El espejo del Báltico”, “Ni derecho ni blindado”, “El gobierno de los jueces y el control de los fiscales”, “Justicia poética”, “Liarla parda” i “Confianza institucional y Estado de derecho”, publicats al portal especialitzat Artículo 14 i el diari digital The Objective entre els passats 11 d’abril i 17 de maig.
A “El cálculo sobre el odio”, l’experta jurista reflexiona sobre els càntics islamòfobs que es van produir a l’RCD Stadium durant el partit que la selecció espanyola va disputar a Cornellà de Llobregat, les seves similituds amb altres episodis de divers signe i la resposta governamental. “Lamentablement, no és la primera vegada que això passa. Situacions semblants, tot i que a altres contextos, han estat gairebé habituals en determinades circumstàncies o llocs. Un antic vicepresident del Govern va afirmar que s’oferia per ‘rebentar a la dreta’. A la meva antiga universitat, amb l’exabrupte ‘fora escòria castellana de la UAB’ es va tractar d’impedir violentament la realització d’un acte. En nombroses ocasions hem també escoltat càntics hispanòfobs i atacs als himnes o símbols. Totes aquestes postures són clarament incitadores a l’exclusió d’un segment social concret: la dreta, el castellà, l’espanyol…”, considera.
Per la seva part, a “El espejo del Báltico”, Freixes compara la denominada “via bàltica” que ha reivindicat l’independentisme català amb la via per a la secessió que va prendre el Parlament català al marge de la llei. “El desmembrament de l’URSS va originar que el territori que ocupava un Estat derivés al territori de 15, encara que Rússia va ser considerada com l’hereva natural de l’antiga Unió Soviètica i va mantenir les responsabilitats internacionals d’aquesta. En aquell moment era vigent la Constitució de l’URSS del 1977, que reconeixia el dret de secessió a les seves repúbliques, i s’havia adoptat a més una llei, el 1990, regulant el procediment per realitzar-la, que incloïa un referèndum perquè la població es pronunciés, a més de les decisions dels consells/parlaments de les repúbliques. Estònia, Letònia i Lituània van aprofitar el moment per proclamar la independència abans que es creés la fallida Comunitat d’Estats Independents que Rússia volia liderar, ja que aquesta canviaria les coordenades jurídiques de la secessió”, explica.
A “Ni derecho ni blindado”, la vicepresidenta de la Reial Acadèmia no aborda la iniciativa empresa per l’Executiu per blindar el dret a l’avortament a la Constitució. “La Comissió de Venècia, als seus informes sobre reformes constitucionals, exigeix que siguin adoptades per àmplies majories i, sempre, pactant-les amb l’oposició, ja que afecten la vida de la nació. No sembla que seguim aquesta línia, sinó la d’intentar buscar el més fàcil, en un procediment de reforma ordinari, que tampoc no serà possible. No diguem la via agreujada, ja que dissoldre les cambres és l’últim que pretén el president del Govern. Llavors, quin significat té proposar el no es pot fer? Segurament serà una altra cortina de fum, perquè estiguem ‘entretinguts’. Així podrem llançar totes les culpes a l’oposició conservadora”, assenyala.
A “El gobierno de los jueces y el control de los fiscales”, l’acadèmica incideix en la independència judicial i la separació de poders i denuncia l’atac sistemàtic a la judicatura quan les seves actuacions perjudiquen els governants. “El menyspreu al disposat jurisdiccionalment, la crítica política populista a les decisions judicials tan de moda en aquests temps, que ha estat denunciada pel mateix president del Tribunal Europeu de Drets Humans, ens remunta a aquells en els quals l’arbitrarietat impedia la mateixa existència de la seguretat jurídica o de l’imperi de la llei, en suma, de la mateixa democràcia. Perquè la democràcia exigeix que es respectin tant els continguts com les formes i, fins i tot, per definició, aquestes constitueixen el pressupost de legitimitat per a l’adopció de continguts. I això és aplicable, també per definició, no només al nomenament i la independència funcional dels jutges, sinó també quant als fiscals, perquè la Constitució i els estàndards europeus, ja que malgrat que a Espanya el Ministeri Fiscal estigui subjecte a la jerarquia funcional, no és aquest l’únic principi que presideix la seva actuació, sinó que els de legalitat i imparcialitat són també constitucionalment requerits”, detalla.
La presidenta de Citizens pro Europe dedica “Justicia poética” a l’èxit aconseguit per l’escriptor Eduardo Mendoza el dia de Sant Jordi, quan es va convertir en l’autor més venut malgrat el veto i crema dels seus llibres propugnat des del nacionalisme radical. “No ets bon català si escrius en espanyol i, per això, et converteixes en l’enemic a abatre. No formes part d’aquesta societat homogènia pretesa pel nacionalisme si defenses una Catalunya plural, com ho és Espanya i Europa, fonamentada en els valors constitucionals i europeus i, per això, pretenen condemnar-te a l’ostracisme. Al foc amb tot, per ‘purificar’ les ments, desposseint-les d’elements estranys al que consideren nacionalment homologable. Tot i això, com el que pretén aquell reduccionisme intel·lectual no casa amb la realitat, vet aquí que, en aquesta festa de Sant Jordi, la de la rosa i el llibre, les roses no eren de foc i fum i els llibres, els més venuts durant aquella entranyable festa, van ser precisament els d’Eduardo Mendoza. Justícia poètica”, defensa.
A “Liarla parda”, Freixes aborda la gestió de la crisi de l’hantavirus, amb protocols dispars als països que han acollit els passatgers del creuer “Hondius”, on es va produir un brot. “Nombrosos experts reals sobre el tractament d’aquests casos (no els polítics de torn, sinó els que tenen experiència al respecte) afirmen que la més adient hauria estat el confinament en el vaixell per fer el degut triatge entre els passatgers i derivar a un altre vaixell, a alta mar, als qui no fossin simptomàtics, fent a tots les preceptives proves per detectar els qui estiguessin infectats, derivant directament als seus països d’origen els passatgers, amb les corresponents mesures de protecció, o fer que fossin rebuts tots ells al país responsable jurídicament del cas, els Països Baixos, per donar-los allà el tractament adequat a la situació de cadascun, quarantena mitjançant. Però es veu que hem preferit fer-la grossa també amb aquesta qüestió. Alguns diuen que els interessos particulars de la nostra ministra de Sanitat amb l’Organització Mundial de la Salut podrien tenir alguna cosa a veure amb el cas, però no acaba d’estar clar”, considera.
Finalment, a “Confianza institucional y Estado de derecho” subratlla la paradoxa que, segons l’últim Eurobaròmetre, mentre gairebé tres quartes parts dels europeus coincideixen que la Unió Europea és un lloc d’estabilitat, a Espanya apareix un alt grau de desconfiança. Una enquesta que coincideix amb les conclusions, també negatives, de l’informe elaborat pel Grup de Seguiment de la Democràcia, l’Estat de Dret i els Drets Fonamentals de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors del Parlament Europeu. “Alguns indicis sobre aquesta desconfiança podem trobar-los a l’esmentat informe de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors, que conclou amb una de bona i ponderada reflexió, doncs destaca, que, tot i que no estiguem encara davant una deficiència sistèmica, els desacords institucionals i els intents de control polític sobre el poder judicial impedeixen reduir la polarització i assegurar que l’Estat de dret respongui millor als estàndards europeus”, conclou.
Llegiu “El cálculo sobre el odio”
Llegiu “El espejo del Báltico”
Llegiu “Ni derecho ni blindado”
Llegiu “El gobierno de los jueces y el control de los fiscales”
Llegiu “Justicia poética”
Llegiu “Liarla parda”
Llegiu “Confianza institucional y Estado de derecho”
