Dr. Joaquim Gironella, durant l’exposició de la seva ponència a la X Trobada Acadèmica Internacional de la RAED
Joaquim Gironella, reconegut uròleg, codirector mèdic del centre Laser Medical Rent i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar a la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers” la ponència “Medicina de sistemes complexos: un paradigma nou”, en la que proposa un profund canvi en la manera de concebre la pràctica mèdica. Davant el model reduccionista i lineal que ha dominat la medicina durant segles, Gironella va advocar per adoptar la perspectiva dels sistemes complexos, on la salut i la malaltia s’entenen com a fenòmens emergents, dinàmics i multicausals.
Per a l’expert, l’ésser humà viu envoltat de sistemes formats per innombrables components que interactuen de manera no lineal a través de processos físics, químics, biològics, psicològics i socials. Aquesta realitat obliga a un gir epistemològic i ontològic que porti a la ciència a abandonar el pensament rígid, determinista i fragmentat per abraçar nocions com a inestabilitat, bifurcacions, emergència, autoorganització, resiliència i imprevisibilitat. En aquest sentit, va apel·lar a les tesis de pensament complex del filòsof i sociòleg francès Edgar Morin. Davant el coneixement simplificador que redueix els fenòmens a causes úniques, el pensament complex accepta la incertesa, les contradiccions i la interdependència. En medicina, va assenyalar Gironella, això implica passar d’una visió positivista i reduccionista, on l’organisme és només la suma dels seus òrgans, a un enfocament holístic, contextual i dinàmic.
L’acadèmic va criticar que l’actual formació mèdica i la medicina basada a l’evidència tendeixin a encotillar la pràctica clínica en protocols rígids que xoquen amb la natura impredictible dels sistemes vius. Cada pacient és únic i la malaltia sol manifestar-se de forma borrosa i heterogènia, com passa amb el Parkinson, la diabetis tipus 2, l’Alzheimer o el càncer. Per això la seva proposta suposa transformar radicalment la pràctica mèdica començant perquè el diagnòstic convencional, delimitat i estàtic, doni pas a un model d’evolució contínua que integri sensors biomètrics a temps real, intel·ligència artificial, genòmica i medicina digital. Els tractaments ja no serien intervencions puntuals, sinó processos adaptatius que acompanyen la trajectòria vital del pacient, va assenyalar.
Gironella va considerar que la denominada medicina de sistemes complexos obre horitzons prometedors, des de la medicina personalitzada amb intel·ligència artificial, les teràpies antiedat, l’edició genètica dinàmica, la bioenginyeria i o la prevenció proactiva. Tot i això, va advertir, cal tenir molt en compte els desafiaments ètics relacionats amb la seva pràctica i la importància de l’accés equitatiu a tractaments avançats, ja que el risc d’ampliar desigualtats és notori. Així mateix va alertar sobre els límits de la intel·ligència artificial davant la complexitat radical de la realitat humana. A les seves conclusions, el ponent va reivindicar una medicina pluridisciplinària, oberta a la incertesa i capaç d’integrar ciències naturals, socials i humanitats. “No es tracta de rebutjar els avenços tècnics, sinó d’enriquir-los amb una visió més profunda de l’ésser humà com a sistema obert en constant interacció amb el seu entorn”, va concloure.
