Sònia Fernández Vidal, reconeguda divulgadora científica i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar el passat 6 de maig l’exposició “Revolución cuántica”, organitzada per la Fundació Telefónica sota el seu comissariat i que pot visitar-se de forma gratuïta fins al proper mes d’octubre a la seu madrilenya de la Fundació. Amb més de 120 obres que inclouen des de peces científiques històriques fins a creacions contemporànies, la mostra convida els assistents a explorar la que es considera la teoria científica més sorprenent i productiva dels últims cent anys. A través d’un diàleg pioner entre ciència i art, la mostra revela com l’ésser humà ha passat d’assumir un univers mecànic i predictible a un on la incertesa i l’entrellaçament donen forma al nostre present tecnològic. Entre el material exposat es troben tresors bibliogràfics del segle XVII de Galileo Galilei al costat d’instal·lacions immersives, realitat virtual i desenvolupaments interactius dissenyats per explicar la revolució des de múltiples llenguatges.
L’estructura de la mostra permet comprendre l’evolució del pensament científic a través de cinc blocs temàtics, que s’inicien amb la revisió de la física clàssica d’Isaac Newton i James Clerk Maxwell, on el món funcionava com una màquina regida per lleis precises, fins al moment en què Max Planck, Albert Einstein i Niels Bohr van descobrir que l’energia s’intercanvia en quants. Van ser els precursors del naixement de la mecànica quàntica, tercer bloc de la mostra, que mostra el desenvolupament de la nova teoria de la mà de físics com ara Werner Heisenberg, Erwin Schrödinger i Paul Dirac, que van introduir les teories de la superposició i l’entrellaçament. A partir d’aquí, el recorregut planteja el debat sobre si existeix un món objectiu independent de l’observador, il·lustrat amb obres d’artistes com Superflux o l’estudi fuse*, per concloure el recorregut amb l’impacte real que la física quàntica té en el present i el futur, amb tecnologia com el làser i el microxip, la computació i les telecomunicacions quàntiques.
Arran d’aquesta mostra, la revista digital ComputerWorld va publicar el passat 7 de maig una entrevista a Fernández Vidal en la qual l’experta destaca els avenços ja tangibles de la denominada segona revolució quàntica en camps com els sensors i la metrologia d’alta precisió, amb aplicacions en exploració geològica o detecció primerenca de càncer, les comunicacions quàntiques segures i la criptografia postquàntica. En aquest sentit, va explicar com les grans entitats financeres i les principals empreses ja es preparen per al que s’ha donat en cridar el “dia Q”, el moment en què un ordinador quàntic prou potent pugui trencar les encriptacions actuals.
L’acadèmica, així i tot, considera que els ordinadors quàntics no substituiran els clàssics, sinó que hi conviuran en un model híbrid. Mentre que els sistemes clàssics continuaran sent més eficients per a la majoria de les tasques quotidianes, els quàntics seran ideals per resoldre problemes específics i extremadament complexos, com la simulació de materials a escala atòmica, l’optimització avançada o certs càlculs criptogràfics. Així mateix, adverteix de les implicacions estratègiques i ètiques d’aquesta tecnologia, ja que qui aconsegueixi primer un ordinador quàntic operatiu obtindrà un avantatge enorme en múltiples camps, des de la medicina fins a la seguretat nacional. Per això, insisteix en la importància de la divulgació científica i l’educació perquè la societat i els responsables polítics puguin prendre decisions informades i evitar usos poc ètics d’aquesta eina, que qualifica com un serf útil, però un amo perillós.
Dra. Sònia Fernández Vidal
D’altra banda, Fernández Vidal acaba de publicar la segona part de “L’origen de ‘La porta dels tres panys’: l’ombra dels dos sols”, que completa la preqüela de la seva exitosa trilogia “La porta dels tres panys” després de la publicació, a finals del 2024 el primer lliurament de “L’origen de la porta dels tres panys. La llavor d’una revolució”. Una nova sèrie divulgativa dirigida a un públic juvenil que s’endinsa en la història de la física i la seva evolució fins a la física quàntica.
Per a l’acadèmica, la física quàntica resulta una disciplina antiintuïtiva que desafia la lògica quotidiana, la qual cosa la fa més complexa en el seu accés, encara que al seu torn molt més fascinant. Pel que sembla ciència-ficció, els fenòmens requereixen creativitat i curiositat. Per això l’experta va trobar en aquest àmbit un terreny adobat per a la imaginació, la fascinació i la divulgació, en el seu cas amb els menors com protagonistes. Com ella mateixa explica, en les seves xerrades i llibres busca inspirar tant nens com adults a endinsar-se al món quàntic, apel·lant als qui normalment no s’interessarien per un assaig científic i combatent al seu torn la desinformació imperant.
Doctora en Òptica i Informació Quàntica i Física per la Universitat Autònoma de Barcelona, Fernández Vidal va ser seleccionada per la revista “Forbes” com una de les 100 persones més creatives del món. Ha treballat i col·laborat com a investigadora en alguns dels centres més prestigiosos com són el Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), el Laboratori Nacional de Los Alamos, als Estats Units, o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Barcelona. A més de la cèlebre trilogia de divulgació científica juvenil “La porta dels tres panys” és també autora de “Quantic Love”, novel·la ambientada al CERN que aproxima la ciència des del costat més humà. D’altra banda, el seu llibre “Esmorzar amb partícules” és una obra de divulgació de física quàntica destinada a tots els públics, mentre que “L’univers a les teves mans”, la seva anterior obra de divulgació dedicada a un lector més jove, endinsa públic infantil als misteris de l’univers.
