Santiago Castellà, president del Port de Tarragona i de Barcelona-Catalunya Centre Logístic, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City i del Màster d’Smart City Management Zigurat-Universitat de Barcelona, secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va abordar a la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març en diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers” el desafiament que suposa per a les actuals generacions adultes el canvi d’era que obre la revolució tecnològica liderada pel desenvolupament de la intel·ligència artificial. L’acadèmic va presentar el treball “La decadència de la proposta universal(itzable) d’Europa: el ser reduït del relat a la dada”, en la qual va analitzar la profunda crisi que travessa la proposta universal d’Europa i, amb ella, la mateixa condició humana al segle XXI.
“Els profunds canvis tecnològics que vivim, més enllà de suposar realitats socials, polítiques i econòmiques noves en una geopolítica del caos vigent, suposen, tot i això, molt més, segurament el canvi d’era més transcendental que ha viscut mai la humanitat, on la condició humana es veu necessitada també de noves definicions. El final dels relats històricament i simbòlicament construïts amb el pas del mite al logos esdevenen avui caducs, ineficients i irrellevants en una nova realitat construïda o reduïda a la dada. Així, l’anàlisi del que ens està passant esdevé un relat malenconiós, espantadís i incitador per a una generació que es resisteix a ser la dels últims il·lustrats del relat, per ser la dels primers humanistes de la dada”, va iniciar l’expert la seva reflexió.
Per a Castellà, vivim el canvi d’era més transcendental de la història: un trànsit accelerat des del món del relat construït durant segles a través del mite, la raó i les grans narratives il·lustrades cap a un nou univers reduït a la dada, on tot es converteix en informació processable. Aquest desplaçament, va sostenir, està deixant obsoletes les antigues gramàtiques del poder basades a territoris, símbols i ideologies per donar pas a una geopolítica del caos dominada pel virtual, els algoritmes i el que va definir com una tecnooligarquia emergent.
El ponent va considerar que el segle XX va ser un període inacabat que va començar amb la teoria de la relativitat d’Albert Einstein i va acabar simbòlicament l’11 de setembre del 2001, i que després de la caiguda del mur de Berlín i el pretès final de la història, la realitat va demostrar ser molt més caòtica i complexa. En aquest context, va argumentar, la generació dels nadius analògics se sent envellida, vulnerable i atemorida, especialment després d’haver presenciat episodis com la pandèmia, la crisi climàtica, la ciberinseguretat i l’erosió de les certeses que va heretar del passat. “Els instruments culturals i ideològics amb què interpretava el món ja no serveixen, i es troba desarmada davant les noves realitats digitals”, va assenyalar.
Castellà va concloure amb la certesa de què Europa, que va encarnar durant dècades el projecte més ambiciós d’universalitat, benestar, democràcia, drets i cohesió social, veu com el seu model s’enfonsa davant forces il·liberals, populismes i la dura competència de potències que no comparteixen els seus valors. A aquesta nova era, el projecte de la Unió Europea apareix fràgil, demogràficament feble i frenat pel seu afany regulatori en un món que exigeix velocitat i la flexibilitat. Davant això, apel·la al que defineix com un nou humanisme de la dada per afrontar l’era digital sense renunciar a l’essència humanista europea.
Doctor en Dret Internacional Públic per la Universitat de Barcelona, Castellà ha exercit durant 25 anys com a professor del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, centre on també ha estat degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, vicerector de Relacions Externes i Internacionals, director del Màster de Dret Ambiental, del Màster en Gestió Global de la Immigració, del Màster en Cooperació Internacional al Desenvolupament i del Màster en Justícia Penal Internacional. Actualment, combina la seva responsabilitat com a director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City amb la direcció del Màster d’Smart City Management Zigurat-Universitat de Barcelona. Castellà és també director científic de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors i director acadèmic del seminari “El Dret Internacional Humanitari al Món Actual”, que organitza la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català Internacional per a la Pau i l’Assemblea de la Creu Roja de Tarragona, i col·laborador habitual del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya i del Col·legi d’Advocats Penal Internacional. En l’àmbit polític és primer secretari del PSC a la ciutat de Tarragona.
Dr. Santiago José Castellà
