Dr. Rafael Urrialde
Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), incideix a la informació encara parcial que ofereix l’etiquetatge d’aliments, malgrat la regulació a què estan sotmesos els productors, a l’article “¿Cuánto jamón hay en una pizza de jamón? Todo lo que el etiquetado no siempre nos cuenta”, publicat al portal especialitzat Welife el passat 31 de març.
En conversa amb la periodista Verónica Fernández, l’expert assegura que comprar al supermercat s’ha convertit en molts casos en un autèntic trencaclosques per al consumidor que requereix informació rigorosa i necessita, ja que malgrat que l’etiquetatge nutricional és obligatori en la Unió Europea des del 2011 encara existeixen nombroses llacunes i estratègies que dificulten els consumidors conèixer amb exactitud què estan comprant i menjant. Una de les seves principals crítiques se centra als sucres afegits. Mentre que en països com els Estats Units, Mèxic, el Canadà o l’Equador ja és obligatori desglossar-los, a Europa només s’indica el total de sucres, sense distingir els que s’afegeixen de forma industrial. Això impedeix al consumidor de diferenciar clarament entre sucres naturals i aquells incorporats pel fabricant.
A la llista d’ingredients també hi ha confusió, segons Urrialde. Els additius solen aparèixer amb els seus codis comunitaris (com l’E-100, que correspon a la curcumina, un colorant natural extret de la cúrcuma), la qual cosa els fa semblar més químics i difícils d’entendre. El mateix passa amb els ferments i probiòtics, ja que la normativa no exigeix especificar les espècies exactes de bacteris o llevats ni les unitats formadores de colònies, dades clau per avaluar el seu veritable efecte sobre la microbiota intestinal. Altres exemples recurrents són els de les pizzes o les cremes de xocolata. Tot i que els productors estan obligats a indicar el percentatge d’ingredients destacats, molts ho ometen o l’apliquen de forma poc transparent. Així, dues pizzes aparentment similars poden contenir quantitats molt diferents d’un mateix ingredient, sent totes dues, per exemple, pizzes de pernil. Al cas de galetes o productes de brioixeria se solen desglossen subingredients sense quantificar quant sucre aporten al producte acabat.
Urrialde també critica la llegibilitat de les etiquetes. La tipografia acostuma a ser massa petita, especialment a envasos reduïts, i els codis QR no substitueixen la informació impresa per a tots els consumidors, incloent-hi persones amb dificultats visuals. El màrqueting, per al vicepresident de la RAED, agreuja el problema, ja que, per exemple, begudes energètiques carregades de sucre i cafeïna es publiciten destacant les vitamines que ajuden a reduir el cansament. L’expert considera que la informació actual, basada en set paràmetres bàsics (energia, greixos, saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal), no permet conèixer amb precisió la qualitat nutricional de l’aliment a la majoria dels casos i només els productes d’alimentació infantil compten amb requisits més estrictes i detallats. Com a solució, proposa incorporar a curt termini els sucres afegits i avançar a mitjà termini cap a una composició nutricional més completa.
D’altra banda, Urrialde comparteix amb la comunitat acadèmica la recent resolució de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició que concedeix el Premi Estratègia NAOS per la seva tasca en informació, comunicació i divulgació científica a la plataforma Kómoda News, del Comitè Editorial del qual forma part. Aquest portal especialitzat ja va ser mereixedor del Premi a l’Excel·lència en Relacions Públiques a la categoria “Lluita contra les ‘Fake News'” que atorga l’Associació Internacional de Relacions Públiques.
Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació en la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi de l’Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid.
