Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED), va ingressar el passat 15 de setembre a la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya (RADE) com a acadèmic de número en una solemne sessió que es va celebrar de forma presencial al Paranimf de la Universitat Complutense de Madrid. El recipiendari, que s’adscriurà a la Secció d’Enginyeria, va llegir el discurs d’ingrés “Automática, una ciencia nueva concebida por Torres Quevedo: su historia”.
Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, en Teologia, en Filosofia, en Sociologia, en Medicina i en Filologia Hispànica, el nou acadèmic de la RADE va rememorar el paper d’aquest científic càntabre de finals del segle XIX i principis del segle XX al desenvolupament de les primeres màquines algebraiques, antecedent dels actuals computadors. Al seu discurs d’ingrés a la RAED, González de Posada ja abordava la figura de Leonardo Torres Quevedo, però en un àmbit més concret.
“Els estudis i aportacions de Torres Quevedo en aquest camp de les màquines analògiques se situen en la fase anomenada de tipus mecànic. Tant les seves concepcions teòriques com les seves creacions tecnològiques es basen en la cinemàtica de mecanismes de manera que estableix relacions entre els valors simultanis dels desplaçaments o girs realitzats per diversos mòbils, la màquina estableix entre les variables les relacions expressades per les fórmules matemàtiques”, assenyalava llavors.
Per a González de Posada, Torres Quevedo va ser un excepcional inventor i les seves màquines algèbriques ocupen un lloc preeminent en la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició de les computadores electròniques ja entrat el segle XX. A més, va ser un investigador i teoritzador fonamental per al desenvolupament de la computació, com demostra el seu estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, una obra pionera i fonamental en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic.
Més enllà de les màquines de càlcul, inclosa una màquina pionera que jugava a escacs, Torres Quevedo va destacar també per la creació de transbordadors electromecànics per salvar desnivells o cursos d’aigua com a mitjans de transport i dirigibles que van marcar una època en l’Espanya d’aquests inicis del segle XX, com va recordar el nou acadèmic de la RADE en la seva cerimònia d’ingrés.
