Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre l’actualitat política espanyola i internacional als articles “Viva Cartagena”, “La inmunidad de Puigdemont, el Parlamento Europeo y el TJUE” i “El blanqueamiento“, publicats al portal especialitzat Artículo 14 i al diari digital The Objective entre els passats 31 de desembre i 10 de febrer.
A “Viva Cartagena”, l’experta jurista compara el que considera un procés de debilitament de les institucions i de l’Estat de dret a Espanya amb el cantonalisme vuitcentista. “Continuem trossejant l’administració i cedint competències indelegables a unes comunitats autònomes que més aviat s’assemblen a les entitats integrants d’una confederació, enganyant directament a la ciutadania i presentant-les com una cessió progressista de natura federal. Res més lluny d’això, ja que el federalisme es fonamenta en la cooperació i col·laboració, no en la centrifugació competencial que ni en circumstàncies excepcionals, com la Dana o els incendis, no han merescut l’atenció dels qui són els únics amb capacitat per fer-les front de forma eficaç. Si necessiten alguna cosa que ho demanin… Aquest és el lema adoptat pels responsables de les polítiques públiques que no poden ser deixades a mercè d’administracions que no tenen, per la seva pròpia natura, la capacitat de fer-los front en forma aïllada”, considera.
Per la seva part, a “La inmunidad de Puigdemont, el Parlamento Europeo y el TJUE”, la vicepresidenta de la RAED aborda la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la qual anul·la la decisió del Parlament Europeu de suspendre la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, assenyalant que no té efectes pràctics, ja que avui dia cap dels tres implicats té la condició d’europarlamentari. “No ha estat el fons de la qüestió el fonament de la decisió del TJUE, sinó un aspecte formal, de garanties, a l’apreciar-se que el ponent del Parlament Europeu per considerar que Puigdemont, Comín i Ponsatí no podien ser considerats membres de la Cambra era del mateix grup polític que qui havia instat la qüestió. Evidentment, malgrat que es tractava d’un parlamentari europeu d’un país diferent, el ponent del Parlament Europeu, designat dins del marc de la Comissió JURI, pertanyia al mateix grup que la part denunciant, que era Vox, i el Tribunal de Justícia considera que, per això, es pot posar en dubte la imparcialitat del ponent”, argumenta.
Finalment, a “El blanquamiento”, l’acadèmica critica com des del Govern de Pedro Sánchez es dóna pàbul a que ETA pugui deixar de ser considerada una banda terrorista. “Una cosa és la política d’erradicació del terrorisme i una altra cosa és entrar al joc dels successors polítics de la banda terrorista per aconseguir prebendes i blanquejar els actes delictius comesos, arribant al desvergonyiment de proposar que ETA sigui exclosa de la llista europea d’organitzacions terroristes. Que ho pretengui Bildu és mitjanament comprensible. No hauria de ser-ho si aquest partit polític s’identifiqués realment amb una societat democràtica dins del marc de l’Estat de dret i el respecte dels drets humans. Però que això sigui acceptat pel Govern de Pedro Sánchez i aquest porti efectivament al Consell d’Europa la proposta no seria repugnant, sinó que denota un interès espuri, com el de gairebé tot el que s’acorda últimament perquè tal Govern es mantingui a la Moncloa, al marge de tot bon propòsit exigit per la normativa europea”, conclou.
