Dr. José Antonio López Guerrero
José Antonio López Guerrero, catedràtic de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Madrid i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar el passat 21 de gener a la seu de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya la seva última obra, “Los buenos virus”, on mostra una nova visió sobre uns nanoorganismes que han modelat l’evolució de la vida a la Terra. L’expert va ser reconegut fa un any amb el Premi de la Informació, Comunicació i Difusió de la Salut que atorga aquesta Reial Corporació al costat del divulgador científic Adolfo Albistur.
Des de la seva pròpia experiència com investigador, l’autor prova a l’obra de transformar la percepció habitual dels virus destacant el seu paper en el desenvolupament del cervell dels vertebrats i incidint en el seu ús en teràpies contra el càncer, passant per les més innovadores aplicacions en biotecnologia i medicina. L’obra prova de donar llum sobre l’aportació d’aquests organismes patògens a la vida. “De la mà del millor divulgador científic del nostre país descobrim com els virus han modelat la nostra evolució, impactat en la nostra salut i s’han convertit en eines crucials en la batalla per la supervivència”, assenyala a la introducció del llibre José Ramón Calvo, president del Comitè Mèdic de la secció Cuídate+ del portal especialitzat 65ymás, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED.
L’expert va explicar com la irrupció de la biotecnologia ha permès ampliar la mirada cap als múltiples papers que els virus poden exercir, no només com agents patògens, sinó també com aliats en el tractament de malalties, l’agricultura o la lluita contra el canvi climàtic. Una visió que es reforça amb un missatge central de la seva obra: els virus formen part essencial de la vida i de l’evolució, i comprendre’ls en tota la seva complexitat és clau per al futur de la humanitat. En aquest sentit va assenyalar que davant reptes actuals com la resistència bacteriana, la seguretat alimentària o la crisi climàtica, la ciència i, en particular, la virologia i la biotecnologia, tenen un paper decisiu. Davant discursos catastrofistes, López aposta per un enfocament equilibrat que reconeix les amenaces, però també les oportunitats que ofereix el coneixement científic.
López Guerrero va ingressar l’octubre passat a la Reial Acadèmia Europea de Doctors, dins del marc d’una cerimònia celebrada precisament la seu de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, amb un discurs que anava en aquesta mateixa línia: “Els virus com a motor de vida i evolució”, en el qual va recordar els aspectes personals que el van portar a formar-se com a viròleg i els seus estudis a Alemanya arran de l’emigració familiar a aquell país i va abordar el paper que pot cobrar la biotecnologia perquè els virus puguin transcendir la seva capacitat patògena i contribuir al tractament de malalties.
Reconegut divulgador científic, López Guerrero és director del Grup de Neurovirologia del Departament de Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Madrid i del Laboratori de Neurovirologia i Nous Antivirals davant els Virus Humans del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. La seva última línia d’investigació se centra en la neuropatologia associada al virus herpes simplex tipus 1, el de les febres.
Així mateix, després del començament de la pandèmia per SARS-CoV-2, va establir una altra línia d’investigació sobre la capacitat viricida i antiviral de compostos tant naturals com de nova síntesi contra diversos virus.
Per la seva tasca en la recerca i transmissió del coneixement ha merescut nombrosos reconeixements com el Premi de la Fundació Madri+d (2012), el Premi de la Fundació Antama (2014), el Premi de l’Associació Espanyola de Bioempreses Asebio (2017), el Premi Centre Superior d’Investigacions Científiques-Fundació BBVA (2021), el Premi Código Sepsis en la categoria de Recerca i Divulgació Científica (2024) o el Premi de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2025). Participa en nombrosos mitjans de comunicació com Ràdio Nacional d’Espanya, Televisió Espanyola o el suplement “El Cultural” del diari “El Mundo”. És autor de més d’una dotzena de llibres i 300 articles, tant científics com dirigits a un públic generalista. Entre les seves obres destaquen “¿Qué es un transgénico? (y las madres que lo parieron)”, “Sé lo que ocurrió… los cursos pasados”, “Virus, ni vivos ni muertos”, “Coronavirus, anatomía de una pandemia” o “Virus, chicas y laboratorios. Memorias de un científico”.
