Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Consciència i omissió: la misèria del governant”, una reflexió sobre la gestió de la Dana de la Generalitat valenciana, que va acabar amb la renúncia del seu president, Carlos Mazón. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa), “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat”, “Refugiats”, “La maldat humana” i “Geoestratègia de les terres rares”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Consciència i omissió: la misèria del governant
La consciència d’un governant que, per omissió, va ser responsable d’una catàstrofe amb 229 morts, hauria de ser un pes insuportable. No ho va ser. La Dana, aquell esclat d’aigua i fúria, va trobar un territori desprotegit i una gestió política absent. La natura va avisar, els tècnics van alertar, i així i tot la resposta va ser tardana, confusa, negligent.
El governant valencià, lluny d’assumir el seu deure, va mentir. Mentre l’aigua arrasava vides i llars, ell menjava acompanyat a “El Ventorro”, indiferent al drama que es gestava. Aigua i foc: els enemics naturals de la humanitat. Tots dos requereixen previsió, coordinació i lideratge. Aquí no hi va haver ni una cosa ni l’altra.
Un any després, al poble hi continua havent dolor, ràbia i resistència. Les famílies no obliden; les ferides del llot estan obertes. Durant aquells minuts fatals -cinquanta minuts sense notícies d’ell- es va perdre també una mica més que el control de l’emergència: es va perdre la dignitat del comandament.
On era? Què feia? Podem imaginar-ho. La misèria moral del governant no es mesura només pel que fa, sinó pel que deixa de fer mentre d’altres moren. I tot i això, allà hi va ser, al funeral d’Estat, amb gest greu i paraules buides, davant els fèretres de les seves víctimes.
L’aigua va declarar la guerra sense enemic. I el governant, per omissió, va trair els seus.
