Dr. José María Baldasano Recio
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre el creixent rebuig a les tesis científiques respecte a la crisi climàtica i els seus efectes als articles “Así ha evolucionado el negacionismo de la industria de los combustibles fósiles para impedir la acción climática”, publicat el passat 31 d’octubre al portal especialitzat The Conversation i recollit en els dies posteriors per diversos mitjans espanyols i hispanoamericans, i “La Administración Trump asume el negacionismo climático como política oficial del Gobierno de EE.UU.”, publicat al diari “El Periódico” a la seva edició del 18 de novembre.
A The Conversation, l’expert explica com la indústria dels combustibles fòssils, conscient des dels anys 50 del segle passat de l’impacte climàtic dels seus productes, va desenvolupar una estratègia sistemàtica de negació, ocultació i manipulació de la informació qüestionant la validesa dels estudis científics i presentant escenaris alternatius que rebutjaven la responsabilitat del CO₂ industrial a l’escalfament global. Amb el temps, el negacionisme va evolucionar i va deixar de banda la negació explícita i ara se centra a desacreditar les solucions climàtiques com les energies renovables i traslladar la responsabilitat als ciutadans. A tot això, explica l’acadèmic, se sumen campanyes del denominat ‘greenwashing’, mitjançant les quals les empreses es presenten com aliades del medi ambient mentre continuen explotant combustibles fòssils.
“Les enquestes mostren sistemàticament que una part significativa de la població continua dubtant de la realitat i importància de l’actual canvi climàtic. El Fòrum Econòmic Mundial ha conclòs que la desinformació és ara un dels principals riscos globals. En un recent informe, el Panel Internacional sobre l’Entorn de la Informació assegura que la barrera més gran per a l’acció climàtica pot ser que no sigui la falta de coneixement científic, sinó la ‘difusió mundial d’informació errònia que atempta contra la confiança pública i la voluntat política'”, conclou Baldasano.
D’altra banda, a “El Periódico”, l’expert explica que la política climàtica de l’Administració de Donald Trump als Estats Units ha fet un gir radical cap al negacionisme científic. Baldasano descriu com el Govern ha relegat la lluita contra el canvi climàtic, restant importància a l’evidència científica àmpliament acceptada sobre l’escalfament global i promovent polítiques que afavoreixen els combustibles fòssils per sobre de les energies renovables. Aquest enfocament ha implicat, entre d’altres mesures, retirar-se de compromisos internacionals com l’Acord de París i qüestionar obertament la ciència climàtica, fins i tot en fòrums internacionals on fenòmens com ara l’augment del nivell del mar i les onades de calor ja colpegen a nombrosos països.
Experts i líders internacionals han criticat durament aquestes postures, que contrasten amb el consens científic i les prioritats d’altres governs, particularment europeus, que insisteixen a reforçar l’acció climàtica. Per això l’estratègia de Washington ha generat alarma global pels seus possibles efectes negatius en les negociacions internacionals i en la capacitat col·lectiva per limitar l’escalfament a nivells segurs. La polarització política interna als Estats Units també dificulta la implementació de polítiques ambientals més ambicioses, en un context en què la societat civil i sectors acadèmics pressionen per mantenir i reforçar les mesures contra la crisi climàtica.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
