Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La maldat humana”, en què aborda la cara més fosca i cruel de l’ésser humà al llarg de la història, que avui dia té a Gaza el seu paradigma. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa), “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat” i “Refugiats”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
La maldat humana
1. Introducció.
La vida, la mort, l’amor, l’odi, la bondat i la maldat constitueixen aspectes essencials de la natura i ‘’experiència humana. La bondat pot entendre’s com l’exercici conscient del poder personal destinat a beneficiar els altres. Tot i això, la maldat és l’exercici deliberat del poder per causar mal, dolor o patiment a altres persones. Podem distingir entre malvats conscients o voluntaris, que actuen amb intenció, i malvats inconscients o involuntaris, que generen mal sense plena consciència de les seves accions.
2. La maldat i la crueltat al llarg de la història.
La història de la humanitat és també la història de la crueltat. Des de l’esclavitud a les guerres contemporànies, l’ésser humà ha estat capaç d’exercir graus extrems de violència i degradació moral.
Exemples històrics de maldat institucionalitzada:
- L’esclavitud i la crucifixió a l’Antiguitat.
- La Inquisició medieval (1478–1498), amb figures com Tomàs de Torquemada, amb pràctiques de delació, actes de fe i execucions en la foguera de suposades bruixes o heretges.
- L’Holocaust i les guerres europees del segle XX, amb experiments sobre humans, com els realitzats pel doctor Josef Mengele o pel doctor Shiro Ishii (Unitat 731 del Japó Imperial).
- Els conflictes contemporanis: Afganistan, Orient Mitjà, la invasió d’Ucraïna i la guerra entre Hamàs i Israel, amb conseqüències devastadores per a la població civil.
Aquestes situacions reflecteixen la persistència de la violència extrema, la tortura i la mort com instruments polítics, religiosos o ideològics.
3. Els fonaments de la maldat.
Els sinònims de maldat -crueltat, rancúnia, vilesa, atrocitat, ignomínia, malignitat o menyspreu- expressen diferents matisos d’un mateix fenomen: la negació de la dignitat humana. Podem parlar de maldat individual, familiar o institucional, aquesta última exercida per governs o estructures de poder.
La història mostra que com més poder té un individu, major pot ser la seva capacitat de fer el mal.
A més, determinades condicions socials poden afavorir conductes malvades: guerres civils o territorials, crisis econòmiques o sanitàries, pobresa, empresonament, camps de refugiats o centres d’interrogatori. La destrucció i la gana en zones com Gaza són exemples recents de patiment humà col·lectiu que alguns autors han qualificat de genocidi.
4. Perspectives filosòfiques i neurobiològiques.
Els filòsofs i científics s’han preguntat si l’ésser humà és bo o dolent per naturalesa. Thomas Hobbes considerava que “l’home és un llop per a l’home”, és a dir, que la maldat és inherent a la condició humana. Jean-Jacques Rousseau, en canvi, afirmava que l’ésser humà és bo per naturalesa i que és la societat la que el corromp.
Des de la neurofisiologia, s’ha intentat trobar diferències entre el cervell de la persona bona i el de la persona malvada. Tot i això, la majoria d’autors coincideixen que les dues condicions depenen d’una combinació del genoma, ambioma i epigenoma.
L’oxitocina s’ha relacionat amb la generositat i les conductes de compte -maternal i paternal-, mentre que la testosterona s’associa amb la prepotència, l’agressivitat i la recerca de poder. Segons investigadors contemporanis, existeix un factor D (factor de la foscor) que agrupa trets com ara l’egoisme, el maquiavel·lisme, el narcisisme, el sadisme, la psicopatia, la malvolença o l’arrogància.
5. Representacions culturals i literàries de la maldat.
L’antropologia i la literatura ofereixen nombrosos exemples que simbolitzen la dualitat del bé i el mal: “Frankenstein” de Mary Shelley, “El Dr. Jekyll i Mr. Hyde” de Robert Louis Stevenson, “La bella i la bèstia”, la síndrome d’Estocolm com a metàfora psicològica. Una paràbola clàssica és la de la granota i l’escorpí: l’escorpí demana ajuda per travessar el riu, però enmig del trajecte pica la granota, condemnant-los a tots dos. Quan ella li pregunta per què ho ha fet, ell respon: “És la meva natura”. Aquest relat simbolitza la idea que la maldat pot ser inherent a alguns éssers humans.
6. La tortura: expressió extrema de la maldat.
La tortura és l’acte d’infligir dolor físic o psicològic de forma deliberada, provocant lesions i seqüeles duradores. Malgrat la seva prohibició internacional, encara es practica a molts països. Els mètodes històrics inclouen: flagel·lació, gota xinesa, cops en la planta dels peus, descàrregues elèctriques, empalament, agressions sexuals i altres formes de maltractament. Aquestes pràctiques generen dolor intens, ansietat i estrès posttraumàtic intens.
7. Factors determinants del comportament maligne.
Segons l’escala de Michael Stone, que classifica la maldat en 22 nivells, el comportament malvat pot derivar de múltiples factors:
- Biològics: predisposicions genètiques o neuroquímiques.
- Culturals i socials: valors, creences, actituds i normes.
- Emocionals i afectius: manca d’empatia, amor o tolerància.
- Familiars: autoritat paterna o materna, vincles afectius disfuncionals.
- Ètics i legals: absència de valors morals, impunitat o corrupció.
Les conductes malvades solen anar acompanyades de trets com l’avarícia, la corrupció, la impunitat, la violència física o psicològica, el maltractament familiar, l’odi i la manca total de decència o empatia.
8. Conclusions.
La maldat humana és un fenomen complex i multidimensional que combina factors biològics, psicològics, socials i culturals. Malgrat els progressos morals i científics, la història demostra que la capacitat de fer el mal segueix present en la humanitat.
Com assenyala el filòsof José Antonio Marina a la seva biografia de la inhumanitat, comprendre la maldat és imprescindible per prevenir-la. Només a través de l’educació ètica, la compassió i la consciència crítica és possible reduir la presència del patiment i promoure una cultura de la bondat activa.
