Jesús Alberto García Riesco
Jesús Alberto García Riesco, coronel de l’Exèrcit de Terra, membre de l’Associació Espanyola de Militars Escriptors i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), analitza a l’article “La moral en el umbral del cuarto año de la Guerra en Ucrania”“, publicat pel diari digital Cantabriadirecta, l’evolució de la moral de combat a Rússia i Ucraïna quan el conflicte assoleix ja els quatre anys des que es va desencadenar per la invasió russa de part del territori ucraïnès per deposar al Govern de Volodímir Zelenski, destacant que la voluntat de vèncer continua sent un factor decisiu tant al front militar com en el polític i social. Recentment, l’expert va compartir amb la comunitat acadèmica la publicació “Drones y moral de combate”, aparegut al diari digital La Crítica, on abordava un dels aspectes d’aquest mateix conflicte que han transformat la guerra contemporània.
Per a García Riesco, Rússia ha aconseguit mantenir alta la moral gràcies a una forta cohesió social, l’orgull nacional i una narrativa basada en l’espiritualitat i la memòria històrica. Segons enquestes recents, tres de cada quatre russos recolzen l'”operació especial” a Ucraïna, com el Kremlin denomina a aquesta guerra, i creuen en una victòria final.
Aquest suport s’assenta en la percepció de Rússia com a potència mundial respectada, fins i tot a costa del benestar individual, i en una narrativa que exalta el sacrifici col·lectiu davant un Occident considerat hostil. En contrast, Ucraïna mostra signes de desgast moral. Tot i que la població ha demostrat una notable resiliència i una profunda voluntat de llibertat, la fatiga bèl·lica, la falta de suports internacionals sòlids i les divisions internes minen l’entusiasme inicial. Cada vegada més ucraïnesos reclamen negociar el final del conflicte i desconfien del sistema de reclutament obligatori, agreujat per la coerció i les llargues rotacions sense relleu. El nombre de desercions en les seves forces armades superaria ja les 250.000 des de l’inici de la guerra.
El coronel en la reserva destaca que Moscou, amb una estructura més estable i un reclutament incentivat econòmicament, manté un flux constant de voluntaris i rotacions que reforcen la seva moral. El Kremlin, a més, ha sabut cohesionar la seva societat entorn d’un relat nacionalista que combina tradició, orgull i por de la decadència. L’autor adverteix que Europa occidental observa amb indiferència una guerra que també el concerneix. La falta de voluntat col·lectiva i la pèrdua del sentit del deure podrien convertir-la en la baula feble davant futures amenaces. García Riesco conclou que la voluntat de vèncer no és una virtut opcional, sinó un actiu estratègic essencial per a la defensa i la supervivència de les democràcies davant un món cada vegada més bel·ligerant.
“La moral de combat, la voluntat de vèncer, és un concepte substancial a l’ànima russa; els russos donen prioritat a la comunitat sobre l’individu, per la qual cosa estan disposats a lluitar perquè el seu país sigui una gran potència a tenir en compte per un Occident que, consideren, no els ha respectat. Ucraïna, també eslava, ha donat mostres col·lectives de gran coratge, però la seva voluntat de vèncer, basada en un entusiasta protagonisme ciutadà sense solidesa estatal, es va trencant en la mesura que no assegui el suport d’una Europa que no vol entendre que el conflicte ucraïnès també és la seva guerra”, resumeix.
