José Antonio López Guerrero, doctor en Ciències Biològiques (Bioquímica i Biologia Molecular) i catedràtic de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Madrid, ha ingressat com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que s’ha celebrat aquest dijous, 2 d’octubre, a la seu de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, a Madrid. El recipiendari ha llegit el discurs d’ingrés “Los virus como motor de vida y evolución”. Li ha respost en nom de la Reial Corporació l’acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern Maria Àngels Calvo. La sessió ha pogut seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.
El nou acadèmic ha començat recordant els aspectes personals que li van portar a formar-se com a viròleg i els seus estudis a Alemanya arran de l’emigració familiar a aquell país per motius laborals en la dècada dels anys 60 del segle passat. Una trajectòria vital i professional marcada per la investigació, la docència i la comunicació pública de la ciència. A partir d’aquí, el recipiendari va desgranar els avenços i reptes de la virologia contemporània que l’han acompanyat al llarg de més de tres dècades de recerca i docència. De la mateixa forma, des de les seves primeres experiències en laboratoris espanyols i alemanys, López Guerrero es va endinsar a l’estudi de malalties autoimmunes i neurològiques, com l’esclerosi múltiple, fent servir models animals i eines transgèniques. Aquests primers passos van marcar una línia de treball entorn de la biomedicina i l’ús de virus com vehicles per a teràpies gèniques.
L’investigador ha explicat que la irrupció de la biotecnologia li va permetre ampliar la seva mirada cap als múltiples papers que els virus poden exercir, no només com agents patògens, sinó també com aliats en el tractament de malalties, l’agricultura o la lluita contra el canvi climàtic. Una visió que es reforça amb un missatge central de la seva obra: els virus formen part essencial de la vida i de l’evolució, i comprendre’ls en tota la seva complexitat és clau per al futur de la humanitat. En aquest sentit va assenyalar que davant reptes actuals com la resistència bacteriana, la seguretat alimentària o la crisi climàtica, la ciència i, en particular, la virologia i la biotecnologia, tenen un paper decisiu. Davant discursos catastrofistes, López ha apostat per un enfocament equilibrat que reconeix les amenaces, però també les oportunitats que ofereix el coneixement científic.
Reconegut divulgador científic, López Guerrero és director del Grup de Neurovirologia del Departament de Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Madrid i del Laboratori de Neurovirologia i Nous Antivirals davant Virus Humans del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. La seva última línia de recerca se centra en la neuropatologia associada al virus herpes simplex tipus 1, el de les febres. Així mateix, després del començament de la pandèmia per SARS-CoV-2, va establir una altra línia d’investigació sobre la capacitat viricida i antiviral de compostos tant naturals com de nova síntesi contra diversos virus.
Per la seva tasca en la investigació i transmissió del coneixement ha merescut nombrosos reconeixements com ara el Premi de la Fundació Madri+d (2012), el Premi de la Fundació Antama (2014), el Premi de l’Associació Espanyola de Bioempreses Asebio (2017), el Premi Centre Superior d’Investigacions Científiques-Fundació BBVA (2021), el Premi Código Sepsia en la categoria de Recerca i Divulgació Científica (2024) o el Premi de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2025). Participa en nombrosos mitjans de comunicació com Ràdio Nacional d’Espanya, Televisió Espanyola o el suplement “El Cultural” del diari “El Mundo”. És autor de més d’una dotzena de llibres i 300 articles, tant científics com dirigits a un públic generalista. Entre les seves obres destaquen “¿Qué es un transgénico? (y las madres que lo parieron)”, “Sé lo que ocurrió… los cursos pasados”, “Virus, ni vivos ni muertos”, “Coronavirus, anatomía de una pandemia” o “Virus, chicas y laboratorios. Memorias de un científico”.