Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), protagonitza una entrevista emesa el passat 23 de juny pel programa radiofònic “Hoy por hoy-Norte de Extremadura” de la Cadena Ser al Reial Monestir Jerònim de Yuste amb motiu de la celebració del XIV Seminari Doctoral Carles V, impulsat per la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste que ella mateixa ha codirigit. Una cita acadèmica de referència internacional que dona continuïtat al Premi Europeu Carles V atorgat el 2021 a l’excancellera alemanya Angela Merkel, el llegat de la qual ha inspirat aquesta edició. Així mateix, l’experta jurista apareix en un reportatge publicat el 29 de juny pel diari digital El Debate en relació a l’aval que el Tribunal Constitucional ha atorgat a la llei d’Amnistia i les conseqüències que pot tenir sobre l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont.
En les seves declaracions a la Cadena Ser, la vicepresidenta de la RAED ofereix alguns detalls sobre aquest seminari internacional pluridisciplinari que s’ha celebrat sota el títol genèric “La fortuna de estar unidos: garantizar y fortalecer la cohesión de Europa” amb l’objectiu de reforçar la identitat i l’àmbit d’actuació europeus. “Europa continua sent un referent internacional. El problema no és si necessitem més o menys Europa: la gran majoria pensa que necessitem més Europa, no menys. En un món en transformació accelerada, amb guerres a les fronteres d’Europa i desafiaments econòmics sense precedents, és crucial reforçar els valors fundacionals de la Unió”, va assenyalar.
Els alumnes beneficiats amb les beques d’aquest seminari van debatre sobre la contribució de les institucions europees al llarg de la història al procés d’integració europea, el paper de les institucions i organismes europeus versus el paper dels estats en el desenvolupament de la solidaritat i la cohesió territorial europea, la contribució de la cultura, l’educació i la societat civil per fomentar les polítiques de cohesió, l’evolució del funcionament de les institucions durant el procés de construcció i integració o el paper de les dones en el procés d’integració, entre altres línies de treball.
Per la seva part, a El Debate, Freixes considera que en el cas concret de Puigdemont no hi cap l’amnistia, ja que només es pot amnistiar quan ja hi ha hagut una resolució prèvia jurisdiccional, i en aquest cas, el polític encara es troba fugit de la justícia espanyola. D’altra banda, assenyala l’experta jurista, el Tribunal Suprem entén que la llei d’Amnistia no cobreix la malversació de fons públics, un delicte del qual també està acusat l’expresident de la Generalitat. “Si el senyor Puigdemont té ganes de tornar a fer el numeret com ja va fer venint a Barcelona, a jugar al ratolí i al gat, si el cacen o no el cacen, doncs bé, que ho faci, però corre el seu risc”, afirma l’entrevistada.
Així mateix, recorda l’acadèmica, hi ha un altre assumpte fonamental en aquest cas, com ho és la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a proposta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana, de la qual Freixes és ara vicepresidenta. Pel que fa als arguments del Tribunal Constitucional, l’experta considera que el fet de no estar recollida a la Constitució de forma expressa la prohibició d’una amnistia i escudar-se en això no és més que una “aberració jurídica”. “A veure, ¿és que potser la mateixa Constitució ens diu expressament que no podem matar? Però tenim un Codi Penal que castiga l’assassinat i l’homicidi en tots els seus graus. Evidentment, la Constitució no pot regular-ho tot”, conclou.
