Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Les meves Romes“, que va publicar a l’últim número de la revista “GiDona”, corresponent a aquest mes de juny, dins de la secció “Mirades“. Es tracta d’un recorregut sentimental per una ciutat que -confessa- va marcar la seva trajectòria vital i professional i a la qual ha anat tornant constantment després de la seva primera visita, precisament per ultimar la seva tesi doctoral. Una destinació, així mateix, on ha acompanyat com a cicerone a alumnes, amics i familiars amb l’objectiu de transmetre’ls d’alguna manera la seva passió per la ciutat eterna.
“Vaig ser abans a Atenes que a Roma, però és que Atenes va ser abans que Roma. Vaig conèixer Roma per primera vegada el 1976, quan vaig començar a anar a la Biblioteca Apostòlica Vaticana a estudiar els incunables i els manuscrits de Jeroni Pau, humanista català del segle XV que va escriure la primera història de Barcelona, motiu de la meva tesi doctoral. Entrava i sortia del Vaticà com si fos casa meva, perquè Jeroni Pau havia estat curial del papa Alexandre VI quan encara era cardenal el poderós Roderic de Borja“, inicia el seu breu i commovedor relat.
L’acadèmica explica l’emoció que va sentir en poder acompanyar a Roma als seus estudiants de llatí quan va començar a fer classes a la Universitat de Girona i, particularment, el viatge que va realitzar a la ciutat amb el seu pare quan va morir la seva mare, així com el que l’acaba de portar aquest mateix mes de maig a la seva destinació ideal al costat del seu fill amb motiu del seu quarantè aniversari per descobrir la ciutat dels set turons a la seva neta de quatre anys i al seu net de només dos. “Des de Roma, amb els meus nets i la felicitat. La Roma eterna que no morirà mai mentre algú pugui continuar pujant les escales del Campidoglio“, conclou.
D’altra banda, Vilallonga va participar el passat 15 de juny en la presentació del nou itinerari literari de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada i Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, que ella mateixa dirigeix, dedicat al Santuari de la Mare de Déu del Mont, a l’antic municipi empordanès de Sous, actualment agregat al d’Albanyà, i a la seva vinculació amb Jacint Verdaguer amb motiu del 180è aniversari del seu naixement. A l’acte va participar també l’historiador Joaquim Tremoleda i Trilla i va concloure amb la representació de l’obra “Verdaguer al Santuari de la Mare de Déu del Mont“, en què l’actor Valentí Maymó interpreta a Verdaguer sota la direcció de Jordi Lara.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa dos cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62.
