Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, en què recorda la polèmica que va generar l’exposició d’un aborigen africà al Museu Darder i el futur d’aquestes institucions. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània”, “Els difícils inicis de Can Ruti”, Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió” i “Biologia quàntica”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)
Els museus retiren restes humanes de les seves vitrines, per compromís ètic i per respecte i dignitat. Els temps canvien, i molt. I una pràctica comuna abans, avui és una pràctica qüestionable. Es tracta de respectar les restes humanes que acullen diversos museus d’Antropologia o Ciències Naturals. A Espanya trobem exemples al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, el Museu d’Amèrica, el Museu d’Arqueologia de Mèrida, el Museu Nacional d’Altamira… tots sota la titularitat del Ministeri de Cultura. Es calcula que es conserven unes 15.000 restes humanes, especialment mòmies egípcies, mesoamericanes o guanxes en diferents museus de tot el món.
El boiximà, o hotentot, del Museu Darder de Banyoles va ser dissecat el 1830 i va arribar al museu el 1916, comprat pel mateix Francesc Darder, naturalista i antropòleg. Segons un estudi forense, l’aborigen va morir de fibrosi pulmonar o de tuberculosi mal tractada als 22 anys, aproximadament. Al llarg de dècades, el boiximà tenia tant un interès turístic com a educatiu per a tota classe d’alumnes. El meu pare, Josep Maria Corominas, metge i prehistoriador, va dirigir el museu diversos anys. Jo mateix, el 1959, vaig fer un treball sobre algunes de les restes que es conserven. El pressupost del museu era molt petit per a una correcta reorganització. Fa cinc anys, gràcies a les subvencions de l’Ajuntament de Banyoles, ha renovat les seves diferents plantes i pot acollir exposicions temporals i tota classe de conferències i xerrades.
Se’ns plantegen diversos interrogants a propòsit d’aquesta retirada de restes humanes de les vitrines dels museus de l’Estat per ordre del Ministeri de Cultura. Crec que el concepte depèn del que vulguem que sigui un museu: un magatzem de figures antigues o una museïtzació dels vestigis de l’antiguitat. En el cas de Banyoles, es va aplicar en un museu d’una ciutat de 15.000 habitants el mateix criteri que a les mòmies egípcies dels museus del Caire, Londres o París. I al Darder, la supressió visual de boiximà es va traduir en una disminució radical del nombre de visites turístiques, la qual cosa va afectar el seu funcionament.
Què passarà si, com a Banyoles, desapareixen de la vista totes les restes humanes dels museus. L’exemple del Darder indica que instal·lacions similars poden desaparèixer de les guies turístiques i patir també una dràstica disminució del nombre de visitants. La mòmia guanxe de Tenerife que va ser traslladada al Museu Arqueològic Nacional ha estat reclamat insistentment pel govern local i Coalició Canària. Es considera important per a la població i la dignitat dels canaris. Però es podrà exposar al seu lloc d’origen?
