Enric Canela
Enric Canela, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els darrers articles que ha publicat al seu bloc, enriccanela.cat, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar. Es tracta, en concret, de les entrades “L’engany del sucre”, “Maleïda aspirina” i “Plaguicides al cervell”, aparegudes entre els passats 22 de desembre i 21 de gener. Recentment va compartir també les publicacions “Paracetamol i omeprazole”, “Oli: elixir de salut” i “Contra l’acidesa”, aparegudes anteriorment tant al bloc com al diari El Matí Digital.
A “L’engany del sucre” l’expert denuncia la desinformació sobre els suposats beneficis d’alguns tipus de sucre i edulcorants naturals, cosa que fa que molts consumidors creuen erròniament que variants com el sucre bru, la panela o els xarops d’atzavara i d’auró són més saludables que el sucre refinat, quan en realitat les diferències nutricionals són insignificants. Canela explica que el sucre, independentment del seu origen, canya o remolatxa, és essencialment sacarosa. Tot i que algunes opcions com la panela continguin petites quantitats de polifenols i flavonoides, aquestes no tenen un impacte real a la salut. Així mateix, altres edulcorants naturals, com ara la mel o els xarops, no suposen una alternativa millor si l’objectiu és reduir calories o controlar la diabetis.
L’article també adverteix sobre els edulcorants artificials, que malgrat no aportar calories ni afectar la glucosa, podrien tenir efectes negatius a llarg termini sobre la microbiota intestinal. Com a alternativa poc coneguda, proposa la glicina, un aminoàcid que endolceix sense els efectes adversos dels sucres o dels edulcorants artificials, tot i que aporta calories similars al sucre. En conclusió, l’autor sosté que la millor opció per a la salut és reduir el consum de dolços en general, ja que cap edulcorant no es pot considerar totalment innocu.
D’altra banda, a “Maleïda aspirina”, Canela repassa la història de l’aspirina, un fàrmac que ha complert 125 anys i la rellevància mèdica del qual ha estat inqüestionable, però que al llarg del temps ha enfrontat crítiques i desvaloració. L’àcid acetilsalicílic, explica, no només té propietats antiinflamatòries, sinó que també actua com analgèsic, antipirètic i antiagregant plaquetari, cosa que el converteix en un medicament d’ampli espectre. Tot i això, el seu ús no està exempt de riscos, ja que pot provocar úlceres gàstriques, hemorràgies i problemes renals i els pacients amb malalties cardíaques, renals o hepàtiques han d’evitar el seu consum, optant pel paracetamol o el metamizol com a alternatives més segures en alguns casos.
Per a Canela, malgrat aquests riscos, l’aspirina ha demostrat beneficis addicionals, com ara la prevenció de diversos tipus de càncer, la millora en la resposta inflamatòria i la reducció del risc de demència i diabetis tipus 2. Recerques recents apunten que el seu mecanisme d’acció, en combinació amb àcids grassos omega-3, podria jugar un paper clau en la lluita contra malalties neurodegeneratives i certs tipus de tumors. El futur de l’aspirina continua obert a noves investigacions, tot i que el baix cost i la falta d’incentius comercials podrien frenar avenços en el seu estudi, conclou.
Finalment, a “Plaguicides al cervell”, el col·laborador de la RAED aborda els riscos dels plaguicides d’ús comú a l’agricultura arran d’un comentari a la xarxa social X que ha revifat el debat sobre el seu impacte en la salut. La professora Carme Junqué, catedràtica de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona, hauria afirmat que aquests productes estan directament relacionats amb malalties com el pàrkinson i altres demències. Canela analitza la toxicitat de diverses substàncies emprades en l’agricultura, centrant-se en el cas del glifosat, un herbicida àmpliament utilitzat. Tot i que les autoritats europees n’han autoritzat l’ús fins al 2033, estudis científics han demostrat el seu potencial efecte advers, des d’irritacions cutànies fins a danys renals i alteracions en el sistema nerviós.
Més enllà del glifosat, l’autor subratlla el risc d’exposició perllongada a plaguicides i el possible impacte en la microbiota intestinal i el cervell. A més, esmenta la hipersensibilitat química, una condició que afecta persones exposades a múltiples substàncies tòxiques presents en productes quotidians. Davant d’aquesta situació, es recomana optar per productes ecològics o, si no, comprar aliments regulats per la UE i rentar-los adequadament amb detergents específics per reduir residus químics. Tot i això, conclou que si bé el consum de productes ecològics és desitjable, és poc viable per abastir tota la població mundial.
Canela ha publicat més de 200 articles en llibres i revistes científiques de rellevància internacional com a autor o coautor. Va ser investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de la Neurobiologia Molecular de la Generalitat de Catalunya i del Grup de Neurobiologia Molecular de Ciberned. És membre de la Societat Catalana de Biologia i ho va ser de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular. Va coordinar la comissió creada per l’Agència de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per estudiar i validar els indicadors econòmics universitaris i establir el model de costos de les universitats i va dirigir l’Oficina de Promoció de les Universitats de Catalunya. També va ser membre, designat pel Senat, del Consell de Coordinació Universitària i va presidir la comissió que va elaborar el Portal de la Recerca de Catalunya.
